15 de gener del 2008

Maus. Relat d’un supervivent. Art Spiegelman. Inrevés Edicions. 2006.

Un fill enregistra el testimoni oral del seu pare sobre la seva experiència vital des del 1935 fins a finals de la segona Guerra Mundial.
Torna a commoure l’holocaust, aquesta vegada narrat a partir del còmic, tot i que l’amorro amb les novel·les, doncs també se la pot considerar amb totes les lletres.
Al llarg de les seves pàgines suren en paral·lel altres temes com ara les relacions familiars, sempre difícils, les seqüeles inguaribles d’un tràgic passat i la voluntat de transmetre les vivències dels que ens han precedit a les generacions futures.
Aquest llibre de dues-centes noranta-sis pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres-que-et-va-regalar-el-Lluís”.

Etiquetes de comentaris:

13 que prenen la paraula

13 Comments:

Blogger digue'm ariadna said...

... Realment, el valor de Maus radica en la història i el rerefons de la relació pare-fill de supervivent del camp de concentració: tot un cop a la consciència...

17 de gener, 2008 12:23  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

També és interessant la metaliteratura -el metacòmic- que es troba a les seves vinyetes.

17 de gener, 2008 15:33  
Anonymous Anònim said...

Sens dubte una obra mestra. Gran novel•la gràfica, commovedora, crua, personal, plena de detalls, captivadora des de la primera vinyeta. El fet de format part de l’elenc del Tinta Xinesa simplement confirma l’excel•lència d’aquest ‘còmic’ de culte.

17 de gener, 2008 16:31  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Vaigcalent, m'agrada això de novel·la gràfica, però per no crear massa lleixes la deso a "novel·la traduïda". Salut!

18 de gener, 2008 09:03  
Blogger digue'm ariadna said...

... Per mi, continuant amb la temàtica de l'Holocaust, en Maus hi ha la força de la història que domina el dibuix (per alguna cosa té un Pulitzer); com a història és més fluix Auschwitz de Crocci, però té unes il.lustracions que m'agraden; i, la descoberta és Yossel on queda equilibrat imatge i text... Però el que realment trobo molt interessant és que gràcies a Maus i Persepolis (si fem cas a vendes) han fet que el tema còmic o novel.la gràfica o art seqüencial o novè art, es mirin amb uns altres ulls i siguin valorats degudament per major nombre de nous lectors (ho reconec, m'agraden molt els "còmics")...

18 de gener, 2008 09:28  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Ariadna, jo no he sigut mai un lector de còmics, aquest, de fet, me'l vaig llegir perquè va ser un regal d'un bon amic. Vull, però, des d'aquest racó, reivindicar aquest gènere, menystingut per la cultureta acadèmica.
"Persépolis" em va agradar molt també. La pel·lícula.

18 de gener, 2008 09:39  
Blogger Sif said...

Efectivament es tendeix a menysprear aquest gènere injustament. Hi ha excepcions, Umberto Eco, per exemples, ha valorat molt bé aquest còmic i d'altres com ara el gran Corto Maltese d'Hugo Pratt. Jo últimament n'estic enganxat una altra vegada i això que feia anys que no llegia còmics.

18 de gener, 2008 13:45  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Pau, jo no m'hi he enganxat mai però ves a saber, potser a partir d'ara...

18 de gener, 2008 16:46  
Blogger digue'm ariadna said...

... Sif, per sort, el món del còmic ha continuat la seva tasca malgrat la poca consideració que han rebut de molts (aviat tindré en el laberint l'Hugo Pratt i en Corto, autèntic còmic de culte per mi)...

18 de gener, 2008 20:34  
Blogger Jordi said...

Hola! Bé, és una bona manera d'entrar als comics. Jo et recomano un: "Pyongyang" de Guy Delisle. L'ha publicat Astiberri. O també "Shenzen". Tots dos en castellà, és clar. O en francès, si en saps. Jo no entenc ni un borrall.
I una pregunta: coneixes Hendrik Nordkamp? És un poeta danés. M'acabo de llegir "Armenia" i m'ha deixat tibat. I això que no té ni entrada al wikipedia en anglès...En sentirem a parlar d'aquest home..
Salut! Felicitats pel bloc!
Jordi

20 de gener, 2008 06:02  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Jordi, benvingut a aquest debat sense fi sobre Maus i el món dels còmics.
Ara que parles de llengües, jo volia llegir-lo en anglès per no acabar de perdre'l, doncs no el practico poc, però l'Amic insistia a trobar-me'l en català, que, per cert, li va costar MOLT de trobar en aquesta llengua minoritzada.

Desconec del tot l'Hendrik Nordkamp. Qui l'ha editat? Edició bilingüe? T'ha deixat tibat? Ja m'agrada ja que les lectures el deixin a un tibat.

Fins aviat,

21 de gener, 2008 08:42  
Blogger Jordi said...

Hola!

Doncs per ara Nordkamp ho publica en castellà Bassarai, una editorial basca. L'edició és només en castellà... No ho sé, va sorprendre'm moltíssim però jo sóc un "neòfit" en això de la poesia..

Salut!
Jordi

08 de maig, 2009 15:12  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Gràcies per la informació, Jordi.

Salut!

09 de maig, 2009 13:42  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home