28 de gener de 2008

Bobby Fischer. D. Bjelica. Zugarto Ediciones. 1992.


Robert James Fischer està considerat com un dels grans grans mestres internacionals dels escacs. D’una forta personalitat i safareig a part -polèmic i extremat, va tenir una vida plena de clarobscurs- es diu que combinava el talent natural de Capablanca i la capacitat de treball d’Alekhine. Els seus desequilibris mentals és possible que fossin conseqüència del fet d’haver abandonat l’escola massa jove i centrat la seva vida, gairebé en exclusiva, a l’estudi i a la pràctica d’aquest joc mil·lenari.
Se l’hauria de recordar, però, només per les seves aportacions al món dels escacs, millorant les condicions del joc i dels jugadors. Fins i tot va inventar unes noves regles, l’anomenat RandomChess, que no van prosperar, i el rellotge Fischer, que sí que s’utilitza en algunes competicions.
La figura de Fischer exigeix una extensa biografia, per la seva vida i per la seva obra. Haurem d’esperar-nos que la facin els anglesos?

“Una partida de ajedrez en un torneo dura cinco horas y los experimentos demostraron que eso exige un esfuerzo físico igual que el boxeo. El ajedrez es un modo de vida, un juego que mata el aburrimiento y anima el espíritu. Uno siempre está meditando y sabe que está vivo. Siempre está amenazado y expuesto a los esfuerzos. No existe ningún fin social, sólo el esfuerzo para intentar hacerse un rincón de silencio dentro de un mundo bullicioso. Bobby sabe todo eso, pero como un ganador que es, sabe que la autocompasión no trae puntos. Cuando Dick Cavet le preguntó en la televisión cual era su mayor satisfacción, él contestó con sinceridad: -Destruir el ego de mi adversario-, y añadió: -Me gusta ver que tienen miedo...-.”

Aquest llibre de tres-centes quaranta-quatre pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres d’escacs que vas llegir fa anys i que vols propagar, ja que el Fischer acaba de morir.”

Etiquetes de comentaris:

12 que prenen la paraula links to this post

12 Comments:

Blogger Biel Barnils said...

Per ampliar aquesta informació podeu veure aquest vídeo que van penjar els de Vilaweb.tv:

http://www.vilaweb.tv/?video=5092

28 de gener, 2008 12:06  
Blogger bitxo said...

A casa dels pares, els escacs sempre han estat ben presents. El meu pare n'és un jugador excepcional. Sempre recordo allò que em va dir un cop: "la vida és com una partida d'escacs i et cal una estratègia per saber viure-la" :)

28 de gener, 2008 12:31  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Bitxo, lligo aquesta frase de ton pare amb un llibre editat l'any passat del Garry Kasparov que porta per títol una idea semblant, "Cómo la vida imita al ajedrez". El tinc al piló de "llibres per llegir". Algun dia m'agradarà comentar-lo en aquest racó.

28 de gener, 2008 12:54  
Blogger Jordi said...

Bobby era un gran sonat però gran al cap i a la fi!

28 de gener, 2008 13:01  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Jordi, jo només el jutjo per la seva obra, escaquista en el seu cas. Però els humans tenim la mania de posar el nas a la vida privada de les altres persones.
Bobby Fischer em recorda molt al poeta Miquel Bauçà, també un gran sonat que va deixar-nos una gran obra.

28 de gener, 2008 13:08  
Blogger Jordi said...

Hola de nou!
Hi ha un article del Gregorio Moran a la Vanguardia d'aquest dissabte sobre el Bobby Fischer que és prou interessant. Compara la vida d'aquest home amb els panteres negres dels JJ.OO. de Mèxic i la película "La soledad del corredor de fondo"
Ah! El que volia dir jo era això mateix: estava sonat però per mi va ser genial com a jugador i com a persona...
Salut!
Jordi

28 de gener, 2008 17:59  
Blogger Sabela & Hoppita said...

Hola!

Hem vist el teu blog a "aquiestatublog" i ens ha agradat moltísim. M'en alegro d'haver clicat a la teva direcció.

Una grata sorpresa haver trobat un racó de poesia i lletres en general.

Fel·licitacions!

28 de gener, 2008 19:50  
Blogger Biel Barnils said...

Gràcies Sabela&hoppita, torneu quan vulgueu, aquesta porta sempre està oberta ;)

29 de gener, 2008 13:54  
Blogger goloviarte said...

te he otorgado dos estrellas en http://lasestrellasdeaquiestatublog.blogspot.com
tienes un blog limpio,se deja leer a pesar de estar escrito en catalán,he tenido buenas criticas de el
paste a ver otros blog y si tienes estrés,mira un poco de publi
si quieres un botón con tus estrellas,mándame un email(no obligado)
gracias

01 de febrer, 2008 20:17  
Blogger Biel Barnils said...

Gràcies a tu, Goloviarte. Tinc dues estrelles Michelin? ;0)

03 de febrer, 2008 19:33  
Blogger PepFarelli said...

Els humans tenim el vici de negar o esclafar tot allò que no entenem.Pel que he pogut investigar sobre la personalitat de Fischer, malgrat les limitacion d'informació, puc assegurar bé que de sonat no en tenia ni un pel. Sabia molt bé tot el que feie i deia. El pas del temps posarà les coses al seu lloc.Salutacions a tots

14 de maig, 2008 23:56  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Pep, benvingut. La rumorologia fa molt mal. Tots n'hem estat víctimes i tots n'hem estat coautors. I en seguim estant.

15 de maig, 2008 10:51  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home