24 de desembre de 2007

Pere Quart. Vacances pagades. Christmas.

Planten un arbre sense arrels
al líving,
i fan que llevi, de sobtada
torrons de can Fatjó
i un tren elèctric.
El favorit,
el dolç monopolista
despengen un estel
-tal com ho dic-, si volen,
per al fill embrutit
que marraneja.

Doncs, està vist:
fer miracles no és pas cosa de sants
ara com ara.

I tampoc ningú ja no s'estranya
-ni la rància donzella,
cul refinat de sagristia-
que l'Infant vagi nu
a l'hivern i de nit.

Pels christmas de tres tintes
s'endeuten els pobres.

I amb el pretext dels Reis
degollarem tants innocents com calgui.

No, no exagero.

Etiquetes de comentaris:

11 que prenen la paraula links to this post

11 Comments:

Blogger Marina said...

Hola!
No coneixia el teu blog i m'ha encantat. T'enllaço i enhorabona.
Bon Nadal!

25 de desembre, 2007 07:35  
Anonymous Jacme said...

bones festes!!!!

25 de desembre, 2007 14:01  
Blogger bitxo said...

Bon Nadal, Biel :)

25 de desembre, 2007 19:05  
Blogger Núria said...

Bones festes i feliç 2008 !!!

26 de desembre, 2007 18:40  
Anonymous Amis said...

És un honor poder-te ajudar Biel. No sé el motiu però em va recordar a tu. Un petonàs!

27 de desembre, 2007 01:16  
Blogger Biel Barnils said...

Gràcies Marina! Jo us tinc enllaçats a través de "catapings" i de "bitàcoles".

Aquesta poesia me la va recordar la Amis, "No, no exagero".

Bones festes a tothom!

27 de desembre, 2007 07:12  
Blogger arlequí said...

Quin poema tan magnífic i assenyalat per aquestes dates. Pere Quart sabia utilitzar la ironia per fer una crítica de la societat, especialment, de la classe burguesa. Per Nadals que vinguin sempre recordarem aquest poema!

29 de desembre, 2007 18:03  
Blogger Biel Barnils said...

La canalla hauria de recitar aquesta mena de poesies i no les bledes que els hi fan recitar, Arlequí.

31 de desembre, 2007 12:01  
Blogger Biel Barnils said...

Per cert, algú amb connexió a internet sap interpretar aquests versos d'aquesta poesia que mai he entès. I mira que l'he llegida vegades, eh? Un té les seves limtacions, sabeu?

"El favorit,
el dolç monopolista(?????)
despengen un estel
-tal com ho dic-, si volen,
per al fill embrutit
que marraneja".

21 de gener, 2008 15:12  
Blogger MIU said...

Suposo que està relacionat amb la idea del fill destronat...

22 de gener, 2008 14:38  
Blogger Biel Barnils said...

Que ràpid, Niu! M'ho he llegit pensant amb això que dius i lliga força. Ja dic jo que la gràcia del Tinta xinesa és aquesta colla de savis que em llegiu ;)

Va, acabem-la de liar, algú creu que hi ha altres interpretacions?

22 de gener, 2008 15:45  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home