19 de desembre de 2007

Els dietaris retrobats (1939-1943). Ferran Soldevila. Tres i Quatre. 2007.


Si bé és cert, com em deia un dia la Marta (la Pessarrodona!), que aquest home es va passar la vida, com a mínim la recollida en aquestes pàgines, parant la mà, esperant sempre els diners dels altres, i això fa una mica de ràbia, també és cert que aquest és un dietari important que posa una mica més de llum a la foscor de l’exili català del 1939.
L’historiador hi va anotant, com acostuma a passar en aquest gènere literari, totes les seves il·lusions i neguits; sobretot l’esperança que un vaixell el porti cap a Amèrica, que no arriba mai. I la salut precària, la del fill i la seva.
Aquests dietaris, diuen que retrobats, se sumen als dos volums de Dietaris de l’exili i el retorn, del mateix autor i editats també per aquest llamp d’editorial del País Valencià.

“Marsella, 4.V. 42
[Transcric del carnet de notes] Carpentràs-Pernes. Rengles de xiprers, de cedres, de canyes, a vegades combinant-se. No gaire separats, formant com amples i llargs passadissos de conreus abrigats del mistral. Una negra –mulata- davant meu. Cubana? Capellet blau de tela frunzida –blau fosc damunt del cabell fosc, negre d’ala de corb, d’un arrissat menut. Ulls lents i molls, que a estones es cobreix amb ulleres negres de viatge. Llavis dobles, porquins, humits com de vaselina, ataronjats del maquillantge, sota els forats amples del nas aixafat. En aquest rostre hi ha calma, lentitud, i alhora orgull i esclavatge, ingenuïtat i voluptat. Curta i plena de bust, que cobreix una jaqueta sastre gris-verda, i una brusa de ratlles blaves i blanques –una brusa de negreta. Joiell de reina Saba: un fermall rodó, d’or, amb cercles de perles i topazis. Mocadoret vermell a la butxaqueta del pit. Faldilleta curta. Bells genolls, belles cames plenes. Sabates i mitges de seda, color de terra.
La verdor ho envaeix tot, fins s’enfila per les parets. Masies mistralenques. S’acosten les muntanyes de Vallclusa dins la calitja.
La negreta (27, 28 anys? Jove encara, en tot cas) s’adorm a estones, o com si s’adormís. Vinyes enre els rengles de xiprers. Verdor clara entre verdor fosca. Laura, Patrarca. Roques del circ de la Font de Vallclusa.
Sento la tebior dolça i la dolça plenitud de les cames de la negreta entre les meves. Pla d’Orgon. La verdor s’intensifica: pins, oms, xiprers. Les muntanyes blanquegen. Els roquissars acaben per dominar. A una banda, les muntanyes de Vallclusa, que ja hem deixat enrera, a l’altra les muntanyes del Luberon.
Les cames de la negreta són presoneres de les meves. És com si es despertés o es desperta realment. No sembla sorpresa. S’estira en un petit gest voluptuós”.

Aquest volum de sis-centes vint-i-quatre pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres-per-no-perdre-mai-la-memòria-històrica-i-per-seguir-gaudint-d’aquest-gènere-que- m’apassiona!”.

Etiquetes de comentaris:

6 que prenen la paraula links to this post

6 Comments:

Anonymous bitxo said...

Llegint aquest fragment m'he recordat d'un dia que viatjava cap a Barcelona dins d'un vagó dels FFCC. Un noi -bastant atractiu, per cert- va seure al seient del davant i, dissimuladament, va abraçar les meves cames amb les seves. La sensació va ser estranya... i, d'ella, en va sortir un post de l'univers privat :)

19 de desembre, 2007 18:54  
Blogger Biel Barnils said...

Que bo Bitxo! Són relacions efímeres amb anònims dels quals pot sortir des d'una entrada a un dietari fins a un post en un blog! Ara m'has intrigat, quin és el post? Li enviaries si sabessis on enviar-li? ;)

20 de desembre, 2007 11:47  
Anonymous bitxo said...

El post: http://univers-privat.bloc.cat/post/738/80190. Va ser un dia de sensacions especials i aquest noi hi va contribuir amb aquell gest... A mi em faria gràcia que em fessin partícip d'alguna cosa en la qual jo he tingut quelcom a veure :)

20 de desembre, 2007 13:56  
Blogger Biel Barnils said...

Post llegit. Res a envejar a l'entrada del Ferran Soldevila. M'agrada com acabes: "Sí, m'agrada el tren" (m'agrada el noi!)

21 de desembre, 2007 10:48  
Anonymous bitxo said...

Parlant de relacions efímeres amb anònims... recordo que, fa temps, ens van presentar en una festa de la revista Paper de vidre, a la Jazzcava de Terrassa, quan encara no ens coneixíem via blog :)

21 de desembre, 2007 16:54  
Blogger Biel Barnils said...

Sí, és veritat Bitxo, però gairebé no et recordo ;( tinc MOLT mala memòria. Aviam si ens tornem a veure a l'aniversari del gener...

24 de desembre, 2007 17:13  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home