13 de novembre de 2007

Hèctor Bofill. Dins la fossa.

Potser mereixem l'anhilació,
potser que una tromba d'aigua s'endugui
tot aquest país de rates avares,
tota aquesta ronya de governants,
ineptes tots, provectes fills de puta
lligats al lucre i al casal que mai
no han plantat cara a l'invasor.
Fora tot aquest oci indolor,
una urpa sobre els vestits de llenties
tentinejants, sobre el talc bizantí
que dissimula el ferum pestilent.
Potser que l'enemic ens esclafi,
que ens torni a rematar abans no compri
la carn afeminada que oferim,
que arribi aviat la gran violència i
ens torni la necessitat de ser.

Etiquetes de comentaris:

17 que prenen la paraula links to this post

17 Comments:

Blogger Biel Barnils said...

Aquesta poesia inèdita de l'Hèctor Bofill vaig sentir-la al 7è Festival de poesia de Sant Cugat. Em va agradar-colpir molt i li he demanat al seu autor que me la passés per publicar-la.

13 de novembre, 2007 20:34  
Blogger Francesc Puigcarbó said...

sabia que l'Hector era dolent com a escriptor, el que desconeixia es que també ho fos com a poeta. Una joia de noiet, o millor dit una toia.

13 de novembre, 2007 22:26  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Francesc, sabia que tornaries perquè ja havies deixat dit al Tinta xinesa que no t'agradava l'Hèctor.
Per què no t'agrada aquesta poesia? A mi força. La trobo contundent, clara, directa, diu coses que estic d'acord. No veig per què la poesia ha de dir només coses boniques. La poesia expressa sentiments, tota mena de sentiments.
Agraeixo molt els teus comentaris perquè donen peu a la discussió. De debò, torna sempre que puguis.
I salut!

13 de novembre, 2007 22:35  
Blogger Albert said...

A mi, aquest poema, tampoc no m'agrada. El poeta no el conec. No en puc dir res.

No és que la poesia hagi de ser feta per dir coses boniques, ni tampoc que hagi de ser necessàriament lírica, és que no m'agrada el motiu pel qual ho diu, no hi estic d'acord. Sóm víctimes de nosaltres mateixos.

No m'agrada com ho diu, el to soberg i superior i alhora victimista amb que ho diu. Què és això de "que arribi aviat la gran violència i/ ens torni la necessitat de ser"? Jo no necessito que ningú em maltracti per poder ser. És veritat que "som" per la relació amb l'altre, però no hem de "ser" per la reacció a l'altre.

No m'agrada la innocència disfressada.

Tot i així aquest "abans no compri/ la carn afeminada que oferim" està bé.

13 de novembre, 2007 23:43  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Albert, benvingut a aquest fòrum permanent. Sabia que aquesta poesia portaria cua, en part per això l'he triada. Jo entenc que l'Hèctor vol dir que a vegades hem de tocar fons per reaccionar.

14 de novembre, 2007 00:02  
Blogger Albert said...

Ja veig la intenció, però no m'acaba de fer el pes.

És simplemente una opinió més. Em sembla que aquest és l'esperit d'aquest blog, mantenir un to franc, obert i positiu. I això realment s'agraeix.

Quan hom llença a l'espai públic un escrit, una idea o una obra, penso que ja no li pertany. Uns s'hi pixen, altres en frueixen i els de més enllà s'avorreixen. La majoria ho ignora. No passa res. Aquesta és la gràcia.

I ara ... a treballar!

14 de novembre, 2007 09:13  
Blogger Biel Barnils said...

Sí Albert, tots hem d'estar exposats a ser criticats, sempre que fem una cosa, publiquem un llibre, una entrada a un blog o opinem en veu alta. Ademés les crítiques ens haurien de fer més forts, millors, rectificant o reafirmar la nostra manera de ser, pensar o actuar. I agraeixo que sempre s'hagi mantingut el respecte en tots els fòrums permanents que encara estan oberts en aquest blog. Mai he hagut de censurar a ningú cosa que m'alegra molt. Gràcies a tots pel respecte i per no donar-me la raó sempre. Ni a mi ni als llibres-poesies escollides.

14 de novembre, 2007 10:33  
Blogger Francesc Puigcarbó said...

Mira BIEL, reconec és una cuestió personal, passa a vegades. M'interessava molt en el seu primer moment la postura i actitud del moviment dels "imparables", a més a més alguns dels poetes que conformen el moviment com Manel Forcano, Susanna Rafatr i sobretot en Joan Elies Adell m'agraden molt. l'Hector era una mica el que donava la cara del moviment, i em vaig comprar amb il·lusio "l'últim evangeli" que em va semblar una novel·la molt dolenta, mal escrita, mal desenvolupada i pretenciosa, ridiculament pretenciosa. Et diré que un dels imparables em va reconéixer en un correu particularque no anava desencaminat en la meva anal·lisi.
I com l'hector aquest ja veig que es un bocamoll que el dia que ell i na Susanna Rafart varen anar a can Bassas fa ja temps, es va rajar i desdir d'algunes de les coses que havien manifestatcom a Imparables, sobre tot en contra d'en Quim Monzó, i perquè ara s'ha apuntat a un altre carro de bocamolls oportunistes i sobiranistes.
Per tot aixó i suposo que ALGUNA COSA MÉS DINS DEL MEU SUBCOSCIENT, TINC UN certa FÓBIA A AQUEST SENYOR, i no soc pas de fobies jo. t'ho puc ben assegurar. Em tornaré a llegir el poema.,

14 de novembre, 2007 16:07  
Anonymous bitxo said...

És un autor que juga amb paraules contundents, tant pel que fa a la sonoritat com pel que fa al significat, per provocar reaccions com les que esteu plasmant aquí. La seva poesia no m'entusiasma però la trobo interessant. Jo mateixa vaig posar-ne un fragment al meu blog. Salutacions, Biel :)

14 de novembre, 2007 18:46  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Bitxo, benvingua a casa teva. Jo no conec en profunditat l'obra de l'Hèctor però les poesies que li he llegit m'han semblat prou interessants.

Francesc, si barregem coses personals i de pell llavors ja no hi ha res a fer. Mira, jo sóc independentista i no per això em deixa d'entusiasmar el Josep Pla. I encara que no es dutxés, fos misògin i un maleït garrepa no deixa de ser, per mi, un dels gran del segle XX. Una cosa és l'obra i l'altre és la persona. Ja sé que és molt difícil, impossible?, separar una cosa de l'altre.

Agraeixo els vostres comentaris, tan si és per anara a favor com en contra de les meves tries.

Salut,

15 de novembre, 2007 07:27  
Blogger aristocrataiobrer said...

aquest poema el trobo una mica moralista, però "La destrucció de l'aristocràcia sí que em va agradar, vaig descobrir un poeta amb molta força.

Ara bé, les seves novel·les són fluixes, són molt ambicioses i fan llufa.

salut,

15 de novembre, 2007 18:27  
Blogger Francesc Puigcarbó said...

D'acord amb en Pla, més garrepa, guarru i misógin ja no es podia ser, veig que la'ristocrataiobrere coincideix amb la vessant novel·listica amb mi, i elsimparables com a poetes ja tenenels que et deia ahir, més Alzamora.

15 de novembre, 2007 19:54  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Aristocrataiobrer, divertidíssim aquest pseudònim que has triat,
és la força com dius tu, de la poesia de l'Hèctor, el que m'agrada i que veig que també t'agrada a tu.

Hola de nou, Francesc, recordo que quan vaig penjar una poesia de l'Alzamora també vas dir que no t'agradava gens. Per cert, tinc un llibre de la Susanna Rafart, l'últim em sembla, que he fullejat i estic a punt de començar de dalt a baix; ahir precisament ho comentava amb una Amiga que em confessava que també li entusiasma.

16 de novembre, 2007 11:09  
Anonymous Boro said...

Hola a tothom. Jo també pense que fóra bo separar persona- obra literària. L'exemple d'en Pla és molt encertat. Ara m'estic llegint NOCTURN DE PRIMAVERA: el seu sarcasme és magistral! I, en canvi, com a persona... no hauríem tongut gaires afinitats.
Aquest H Bofill és el que va guanyar el Serós l'any passat, no?
No he llegit res d'ell, no puc posar-hi cullerada.
El que sí que m'agradaria comentar és el tema del ciutat d'Alzira. Diu la guanyadora a premsa que li fa una mica de vergonya haver-hi participat. I tant!!!!!! Ella pertany al grup selecte dels valencians que poden vendre 4 o 5 mil llibres (i tenir un racó als aparadors del Principat), no dic qui són els altres dos o tres perquè un sé que és amic teu, Biel, que m'ho vas dir un dia. Doncs bé, d'altres, només poden publicar si guamyen premis. Un noiet molt jove em va deixar la novel·la que havia enviat a Alzira i, caram quin goig veure com de bé pot escriure algú que encara no ha publicat mai!!!!!
I, a més a més, hi ha Bromera: sense arriscar res (els 6 quilets per a la guanyadora els posa l'ajuntament) n'obté beneficis. Si les coses estaven magres al País Valencià, només fañltava el recel comercial d'una de les poques editorials serioses. Molt depriment!!!!

19 de novembre, 2007 17:15  
Blogger aristocrataiobrer said...

Boro, això que els premis pagats amb diners públics són utilitzats impunement per les editorials per les seves estratègies comercials, ja fa molt de temps que passa...

Caldria que els premis fossin a obra publicada

19 de novembre, 2007 22:51  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Boro i Aristocrataiobrer, ho comentava l'altre dia amb una poeta, que es queixava que només et publiquen el llibre si guanyes un premi literari, premis que estan donats d'entrada i per interessos comercials.

20 de novembre, 2007 10:16  
Blogger aristocrataiobrer said...

sí, potser en poesia és l'única manera de publicar, però en narrativa penso que no s'haurien de donar diners públics a certàmens que només són estratègies comercials

21 de novembre, 2007 22:33  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home