Vicent Andrés Estellés. Hamburg.
I. Amb cor no clar.
Fulles e flors vull d’un fust sec… Ausiàs March
No es mou el cor amb moviments d’escac;
tampoc no ateny dictats de la raó.
Com he d’eixir d’aquesta passió
si aquest carrer és sols un atzucac?
_
La boira creix com un pus dins un crani.
Dessota els peus, prestigis de tardor.
De sobte, tou en el matí, un fulgor:
brota en el cor de la boira un gerani.
_
Des d’aquest lloc, fosc, de la discothèque,
entre aquest fum espesseït, barat,
distanciant un glop i un altre, bec.
M’he mort i no m’ho han comunicat.
_
Aquest amor és cosa infernal.
Així ho dirà, en saber-ho, la gent
que ha repartit el món entre bé i mal,
en un acord cruel i eficient.
Mesuraran els mots amb un didal
i no em faran esment del sentiment.
_
(Valencians pel Rosselló veremen.
Pugen vagons amargs dels emigrants.
Per Sant Paulí, febrils oficiants
del ritual apegalós del semen.)
_
La teua molt indòcil joventut
m’ha pres el cor i m’ha torbat la ment.
Diria: Oh cos, oh cos adolescent!
Em sé molt vell, maliciós i brut.
_
Fosc, recolzat en el capçal del llit,
et veig dormir com un tendre animal.
Sota el llençol, et tempte l’engonal,
la rodonor abatida d’un pit.
_
Implore en va, i amb la mà estesa, el mot
que em pot salvar d’aquest amarg moment.
Al meu voltant passa i torna la gent
i inútilment tinc buit a la mà el pot.
Etiquetes de comentaris: V. A. Estellés
14 Comments:
Aquestes vuit poesies breus que he escollit aquesta setmana són la primera de les tres parts que formen aquest encantador llibre de l’Estellés.
L’acabo de rellegir en una edició del 1974, blanquíssima i volgudament senzilla com aquest tinta xinesa, de la col·lecció "Els llibres de l’Escorpí" d’Edicions 62.
No coneixia Estellés. Però m'estàs fent venir ganes de llegir-ne més. M'agrada la força dels seus versos :)
A mi també em va captivar, quan el vaig descobrir fa anys, aquesta força que tu dius, Bitxo. Semblen escrits des de l'estómac.
Algun dia tindré tota l'OC de 3i4, tot i que diuen que estan preparant una edició crítica, oi?
Aquest pobre home estava tocat del bolet. Tantes manies de criatura de disset anys quan tenia l'edat de pensar (i escriure) de coses sense romanços. Molta de xerrera i encara s'havia quedat on l'havien dut les irrisòries pors promogudes pels vils capellans. Qui ens tria els personatges en aquest país? La burgesia de sempre, missaire i pro-ordre, és a dir, d'ànima botiflera, policíaca i espantada.
Benvolgut Ko,
Precisament Estellés tenia poc de botifler, policíac, espantat ni burgès i la seua poesia més atrevida no faria gràcia a la menestralia barcelonina que tampoc suportava a gent com Pere Quart, tan poca gràcia devia fer, com feia en València, entre la burgesia terrossa.
Estellés era un poeta de talla europea i avui se li reconeix com a mínim dins del seu àmbit lingüístic i això està bé.
Molt bona tria Biel,
records des de Dalmàcia. Per cert com va anar, l'afterhours?
Ko, q., no ha sigut fins aquests darrers anys que la figura d'Estellés ha estat valorada com es mereix. Em sembla que dispares a ràfega sense coneixement de causa.
Pau, l'afetr hours èxit total. No ens van treure a braços perquè els hi vaig parar els peus. L'any que ve hi faltes tu.
Ko, sincerament t'he de dir que l'Estellés fou un gran poeta. Les seues poesies conjuminen un marc de referència planer amb una profunditat immensa. A cadascú, a més a més, se l'ha de valorar segons el context històric, i el que li va tocar viure a l'Estellés no va ser massa favorable.
Estellés fon en la parla la força i el sabor d'una llengua vigorosa.
Un plaer contundent.
Un plaer contundent és llegir aquesta mena de missatges que vessen passió per una llengua i un autor fantàstic com aquest valencià, Albert.
Acabo de visitar el teu "No sé res". I com que no, tu saps molt.
Gran poeta l'Estellés. Grandíssim diria jo. La resta, collonades.
Ostres, me n'alegro Veí, que l'Estellés tingui simpaties també entre els blocaires lletraferits :)
A mi és un autor que em fascina, ja ho he dit 948372654123 vegades, només cal veure que li tinc una lleixa per ell solet.
Recomanable saber que aquests poemes són amb motiu del descobriment de la ciutat en un viatge realitzat durant el franquisme. Es nota la repressió sexual que patíem i com l'autor descobreix les vitrines de l'amor en la ciutat. També com dóna testimoni de l'emigració d'aquells anys cap a la verema.
Recomane llegir els comentaris de Piquer a Homenatge a Vicent Andrés EStellés en "V.A.E. cronista de la realitat" publicat per l'institut interuniversitari de Filologia Valenciana.
Hola anònim del País Valencià, t'ho he notat pel "recomane", gràcies per la teva informació que espero sapiguem aprofitar.
Per cert, colla de fans de l'Estellés, en sabeu alguna cosa de la pel·lícula o documental que s'està fent sobre el poeta? Segur que quan s'estreni estarà 5000 setmanes a les cartelleres dels nostres cinemes (?)
Notícia llegida a Cultura21:
"Roden una pel·lícula sobre l'univers de Vicent Andrés Estellés
Els directors Carles Chiner i Toni Sendra són els responsables del film Cos mortal, el rodatge del qual encara aquests dies la recta final. Es tracta d'una pel·lícula que pren el títol d'un poema de Vicent Andrés Estellés i l'argument gira al voltant de la figura del poeta de Burjassot. És un retrat de la ciutat de València des d'una perspectiva poètica, i el protagonista és un escombriaire que està obsessionat amb la poesia d'Estellés i objecte d'un documental. La pel·lícula, que es va començar a rodar el mes d'agost passat, inclou unes quantes entrevistes a personatges del món de la cultura que van conèixer el poeta. El film Cos mortal el produeixen Dacsa i Medusa, amb el suport de l'Institut Valencià de Cinematografia (IVAC) i Ràdio Televisió Valenciana (RTVV)".
Algú en sap res més? És que estic impacient ;0)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home