9 d’octubre de 2007

Tot pelant la ceba. Günter Grass. Edicions 62. 2007.



Aquest és un exercici de memòria on l'autor, com qui va llevant les capes d’una ceba, rememora el seu passat. En la seva redacció queda constància de les insalvables llacunes de la nostra memòria: ni ho recordem tot ni podem assegurar que una part del què recordem és fruit de la nostra imaginació.
Malgrat que l'estil Günter Grass no és sant de la meva devoció el què explica en aquest llibre, avantguerra, guerra i postguerra, té un interès creixent.

"He regirat força vegades més els munts de fenc a dreta i esquerra del camp, no tant a causa de la dona jove de cara ampla il·luminada per la lluna i poblada d'innumerables pigues, més aviat a la recerca de mi, del Jo desaparegut d'anys primerencs; però tot va quedar reduït al soroll i l'olor del folre del meu intent primer i massa precipitat d'esdevenir dos en una sola carn; aquest afany també rep el nom d'amor".
Aquest volum de quatre-centes trenta-una pàgines quedarà amorrat al piló de "llibres-que-vaig-llegir-una-bona-colla-de-matins-a-la-plaça-de-Vicenç-Martorell de Barcelona".

Etiquetes de comentaris:

4 que prenen la paraula links to this post

4 Comments:

Blogger bitxo said...

A mi tampoc no m'agrada massa Günter Grass. Massa... cru i espartà? No sé definir amb un adjectiu el sentiment que em desperta la seva escriptura però trobo que el fragment que has escollit per il·lustrar el teu post és excel·lent. Té una certa llum que no havia aconseguit trobar en lectures anteriors :)

12 d’octubre, 2007 17:51  
Blogger zel said...

A mi m'agrada força, bo i que reconec que és una mica feixuc quan no estàs massa per la feina, aquest no l'he llegit, però ja ho faré. Hi ha llibres que me'ls guardo per vacances.... Salut

13 d’octubre, 2007 00:16  
Blogger arsvirtualis said...

Precisament aquest llibre és cru i no embelleix ni desdibuixa la memòria; la del autor va derivar pròpiament en fer una mena de confessió incofessionable. No és un llibre per a llegir-lo d'una manera seguida perquè hi ha molts de passatges que jo gosaria a dir que s'han d'assimilar i reposar. Desconec la traducció al català, però el petit fragment que has triat m'agrada.

15 d’octubre, 2007 23:56  
Blogger Biel Barnils said...

Exacte Bitxo, Grass és cru i espartà, l'has adjectivat molt rebé.

Hola Zel, fem bé de guardar-nos llibres per més endavant, oi? Feixuc o no feixuc té un estil, una manera de dir, que no em fa el pes.

Hola Arsvirtualis, ja m'hauria agradat a mi llegir-lo directament de l'alemany però no tinc aquesta capacitat. Sí, hi ha passatges que mereixen un repòs i una segona lectura.

16 d’octubre, 2007 10:38  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home