1 d’octubre de 2007

Miquel Bauçà. Una bella història. Si una tarda…

Si una tarda
plou la tristesa i lluen sota el baf
les carrosseries dels cotxes, tot creuant
els semàfors, el fang i el fàstic
de la ciutat humida;
si una tarda
un surt cansat de fer feina i plou,
i plou la tristesa i plou tant que els cecs
s’arrufen sota els portals dins la seva ceguesa,
com pot un aguantar els ulls de les nines
boges, els ulls de les nines lletges!
La letargia, la tarda, la pluja, la pena,
l’esfondrament general,
el neguen tant a un, que un s’aferra,
a on sigui, a una cançoneta grisa i d’amor,
brufada d’esperit.

-versió del 1962-


Si de tard plou la tristesa
i relluu enmig del baf
la pintura dels vehicles,
els semàfors creuant folls
la llordesa, el fang i el fàstic
dels carrers humitejats;
si de tard un surt de feina,
atuït, malmès, i plou,
i plou tant que els cecs s’arrufen
als portals darrera els ulls,
com pot un l’aguait pemetre
d’una nina boja, hostil,
o el mirar de nines lletges!
Letargia, fosca, error,
calfred, pluja, defallença,
general esfondrament,
tant amaren que un s’aferra
al fremir d’una cançó
que se senti de passada.

-versió del 1985-

Etiquetes de comentaris:

9 que prenen la paraula links to this post

9 Comments:

Anonymous Anònim said...

Molt interessant el blog. Mira't aquest: www.ulldepoll.wordpress.com

Salut!

01 d’octubre, 2007 19:35  
Blogger SEPTI said...

Si t'interessa Tintin, el 21 d'octubre trobada tintinaire a Figueres.

http://es.youtube.com/watch?v=0i2zJWzXp1Q

01 d’octubre, 2007 20:47  
Blogger bitxo said...

He trobat molt interessant la comparació de les dues versions. Malgrat expressar la mateixa idea, és sorprenent com la disposició dels mots pot canviar la força d'un mateix poema. Gràcies, Biel, per aquests moments :)

01 d’octubre, 2007 23:55  
Anonymous Darabuc said...

Faig meves les paraules d'en Bitxo. Es poden demanar més comparacions? (Ja posats a tenir cara dura, amb una canya de Murphy's ben freda...)

03 d’octubre, 2007 18:57  
Blogger Biel Barnils said...

Anònim, ja me l'he mirat. M'agrada el jazz i el comentari que hi has fet.

Septi, què té a veure el "Tinta xinesa" o el Bauçà amb aquesta trobada de tintinaires de Figueres? Ah, tinta-tintin? Que la majoria d'actes es faran a la plaça Josep Pla?

Bitxo i Darabuc, el vaig trobar fa anys a un llibre collonut on hi ha reunida tota l'obra completa del Bauçà. És de tapa dura i el format i tipus de lletra és molt bonic. No és massa habitual tenir les versions d'un mateix poema. Sovint si un poeta corregeix només edita l'última versió. Va ser una bona pensada editar-ho així. A mi, no ho sé, potser m'agrada més la primera versió.

Gràcies pels vostres comentaris, encara que alguns només ho aprofiteu per fer propaganda... i per cert, jo prefereixo l'Astèrix! "Són ben folls aquests romas...".

04 d’octubre, 2007 20:15  
Blogger mar said...

bon dia, biel
M'agrada tenir la casa plena d'amics i per això venia a convidar-te a la inauguració del nou "brisalls". Espero que t'agradi.
mar

09 d’octubre, 2007 08:40  
Blogger Biel Barnils said...

Hi acabo d'entrar. Molt bé el canvi d'imatge. I endavant amb els versos!

09 d’octubre, 2007 08:58  
Blogger Albert said...

M'agradaria felicitar a en Biel per aquest blog.

Un Bauçà molt ben trobat, tan perdut i dessolat, tan trist i rebutjat. Sol.

12 de novembre, 2007 23:10  
Blogger Biel Barnils said...

Gràcies Albert. Només faig el que puc. Però amb molta passió, això sí.
Sí, aquesta és una poesia trista però no deixa de ser bonica. Potser és més melancòlica que trista. La imatge d'algú que a la ciutat surt de la feina sol i plou i està trist ens ha passat a tots.

13 de novembre, 2007 00:09  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home