La crítica de Gabriel Ferrater. Estudis d’una trajectòria intel·lectual. Jordi Julià. Pagès Editors. 2004.
Assaig sobre el Ferrater crític d’art i literari que exposa la seva concepció, mètode d’anàlisi i enfocament de l’obra artística.
No és aquest un text per llegir havent dinat o en un fugaç trajecte de metro. La seva lectura és densa, difícil, cal haver pait bé abans i haver fet totes les necessitats, no tenir cap distracció a la vora. Hi ha una gran quantitat de notes a peu de pàgina i l’autor cita sovint textualment. A vegades peca de reiteratiu però el resultat és plausible.
“Realment, amb daus plomats, en bars sense sortida, en taulers invisibles, tot això és l’acumulació d’una total frustració, una total irrealitat, una total incapacitat de construir res.
Aquesta és doncs l’actitud de Foix davant del que ha passat al país ençà que van pujar quan ell tenia quinze anys, i es comprèn, naturalment, que un escriptor així no hagi mai cedit a formes de literatura, diguéssim, amables i que haurien hagut de fer-se acceptar pel bons burgesos de Barcelona, i que sigui encara ara una figura tancada”.
Aquest llibre de tres-centes divuit pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres per rellegir i aprendre”.
No és aquest un text per llegir havent dinat o en un fugaç trajecte de metro. La seva lectura és densa, difícil, cal haver pait bé abans i haver fet totes les necessitats, no tenir cap distracció a la vora. Hi ha una gran quantitat de notes a peu de pàgina i l’autor cita sovint textualment. A vegades peca de reiteratiu però el resultat és plausible.
“Realment, amb daus plomats, en bars sense sortida, en taulers invisibles, tot això és l’acumulació d’una total frustració, una total irrealitat, una total incapacitat de construir res.
Aquesta és doncs l’actitud de Foix davant del que ha passat al país ençà que van pujar quan ell tenia quinze anys, i es comprèn, naturalment, que un escriptor així no hagi mai cedit a formes de literatura, diguéssim, amables i que haurien hagut de fer-se acceptar pel bons burgesos de Barcelona, i que sigui encara ara una figura tancada”.
Aquest llibre de tres-centes divuit pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres per rellegir i aprendre”.
Etiquetes de comentaris: Gabriel Ferrater
3 Comments:
En Julià ha demostrat sempre molt d'interès per en Ferrater; ja li va dedicar la tesina, entre moltes notes i mostres d'atenció prèvia. I si Ferrater no és fàcil, la poesia d'en Julià tampoc i a sobre és poeta xerrant de poeta, tots dos molt interessats a l'evolució de la societat... No he llegit el llibre, però bé em crec que ha de ser dens, ben cert, i possiblement fructífer.
Aquest estiu vaig començar a llegir "Modernitat del món fungible", també d'en Jordi Julià (suposo). Vaig arribar a la pàgina 39! Però suposo que va ser per les distraccions de l'estiu...
Potser ho torni a intentar! Ara que ja som a la tardor...
Salut i millors lectures!
SU, una meitat distreta
Hola Darabuc, sí, no és el primer llibre que el Julià escriu sobre el Ferrater. I esperem que n'escrigui més, doncs hi ha noms que s'han d'anar revisant cada x anys.
Hola Su, és possible que hi hagi llibres per cada estació de l'any. Jo a la tardor... poesia a tot drap, em sembla.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home