Sebastià Alzamora. El benestar. Jo, l’invertit de cos i d’ànima.
Jo, l’invertit de cos i d’ànima,
que he estat el vici privat d’algun pròcer,
el caprici dels qui saben parlar
i un signe del meu temps,
no he de merèixer un plany quan mori?
(Serà de nit, dins un local de joc,
o dins un tren descarrilat,
o als sidatoris d’algun país pobre
i llunyà)
Tot i que, per altra banda,
mai no es pot descartar un final
com en aquelles notes breus de premsa
que informen de certs accidents domèstics:
el gas, la flama, un moment de descuit,
i un altre fill de puta se'n va al cel.
Etiquetes de comentaris: Altres poetes
4 Comments:
I la canta que és una delícia el Miguel Poveda al cedé "Desglaç".
no se, jo entenc la poesia d'una altra manera, no deixa de ser aquesta una boutade d'un intelectual i bon poeta, però en el fons no es res,fum i boniques paraules, falsament dramàtic, hipocritament seriosa. crec sincerament que en Forcano -que també es imparable - o na Sussanna Rafart, son molt més bons i saben de que va aixó de la poesia. Ara qui vulgui epatar que epati, està en el seu dret.
Hola Francesc! M'agrada, crec que és molt necessari, ni que sigui de tan en tan, treure-li ferro a la paraula "poesia". També se'n poden -se n'han!- d'escriure de poesies que no pretenen trascendir.
Entenc la poesia com un codi, com una manera de dir les coses, ja sigui un insult o una carícia. L'Alzamora en té de millors de poesies, segur, però penjant aquesta volia provocar alguna cosa als seus lectors i em sembla que ho he aconseguit. Encara que sigui rebuig.
Gràcies pel teu comentari -no m'agrada que m'aneu sempre a favor!-
Calça't perquè és possible que el llibre de la setmana que ve tampoc t'agradi (?)
si es de l'Hector Bofill, segur que no, i no es pas res personal, son les seves mancances coma escriptor que no m'agraden, i no en soc pas l'únic.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home