2 de juliol del 2007

Marta Pessarrodona. Tria de Poemes. Eros més que Thànatos. Aprenentatge de Micol.

El dia que vas morir no vaig pensar gens en Rilke. (No t'atorgaren temps per cap més espina.) Vaig aprendre a plorar: m'acabaves de dibuixar una nova geografia; em començaves a guiar cap al meu jo sencer, fins a retrobar-nos, potser, algun dia. He plantat moltes roses per tu, per si florien; escric tots els versos que no vas poder escriure; t'invoco per dir que tantes i tantes coses no passarien. El dia que vas morir... l'obscenitat del sol, la befa dels arbres, el retret del teu bosc, el llindar de l'altra riba, aquell dia In Memoriam Marià Vancells

Etiquetes de comentaris:

4 que prenen la paraula

4 Comments:

Blogger Carles said...

Tanatori deu venir de Thànatos, oi? Sempre l'he trobat tan lletja, aquesta paraula. Només li faltava aquesta etimologia! Uf...

07 de juliol, 2007 14:23  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Litus, doncs no la sé l'etimologia de la paraula "thànatos". Què en diu el Coromines?

11 de juliol, 2007 09:08  
Anonymous Anònim said...

Doncs en grec clàssic volia dir 'mort' i diria que s'escrivia així: Θανατος. D'aquí va passar al llatí fins a les llengües romàniques.

15 de juliol, 2007 16:15  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Uau Eia! Gràcies moltes per la teva aportació.

15 de juliol, 2007 21:36  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home