Marta Pessarrodona. Tria de Poemes. Eros més que Thànatos. Aprenentatge de Micol.
El dia que vas morir
no vaig pensar gens en Rilke.
(No t'atorgaren temps
per cap més espina.)
Vaig aprendre a plorar:
m'acabaves de dibuixar
una nova geografia;
em començaves a guiar
cap al meu jo sencer,
fins a retrobar-nos,
potser, algun dia.
He plantat moltes roses
per tu, per si florien;
escric tots els versos
que no vas poder escriure;
t'invoco per dir
que tantes i tantes coses
no passarien.
El dia que vas morir...
l'obscenitat del sol,
la befa dels arbres,
el retret del teu bosc,
el llindar de l'altra riba,
aquell dia
In Memoriam Marià Vancells
Etiquetes de comentaris: Altres poetes
4 Comments:
Tanatori deu venir de Thànatos, oi? Sempre l'he trobat tan lletja, aquesta paraula. Només li faltava aquesta etimologia! Uf...
Hola Litus, doncs no la sé l'etimologia de la paraula "thànatos". Què en diu el Coromines?
Doncs en grec clàssic volia dir 'mort' i diria que s'escrivia així: Θανατος. D'aquí va passar al llatí fins a les llengües romàniques.
Uau Eia! Gràcies moltes per la teva aportació.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home