23 de juliol de 2007

Com guanyar amics. Pere Asensi. Edicions de la Magrana.1988.


Sisè volum, introbable a les llibreries, de la col·lecció La Marrana Biblioteca de literatura eròtica, tot i que la seva temàtica és més pornogràfica que no pas eròtica.
A la contraportada es pot llegir que el llibre s’adreça principalment a les dones, però el tipus d’humor és el típic del gènere masculí. Tot i que vist com han evolucionats els rols i la societat en general pot ser llegit i rigut per qualsevol gènere i orientació sexual. Dit això, la seva lectura és altament contraindicada per puritans de dretes, gent de l’opus, sense sentit de l'humor o feministes emprenyades amb el món -i similars-.

“A la dutxa, no t’entretinguis evocant totes les marranades que has somiat si no és per decidir quines posaràs avui en pràctica.
(...)
No cal que dissimulis la cara de plaer, a l’ascensor, quan baixis pensant en llengües, culs, conys i cigales. Però sigues discreta amb el porter, si et pregunta per què vas tan contenta. Digues-li només que t’espera un gran dia, i no entris en detalls.
(...)
Encara que la dependenta no et mengi els pits i la figa a l’emprovador, digues al teu nòvio que sí que t’ho ha fet. Els homes es pensen que totes les venedores de roba interior són lesbianes; és una il·lusió que se’ls ha de tolerar.
(...)
Ser de condició humil no és cap impediment. Però, si vols aprofitar la roba interior de l’altra temporada i fer-la passar per nova, el més pràctic és canviar de nòvio.
(...)
En ple monòleg de la Núria Espert, no t’escorris en veu alta. Li faries perdre protagonisme.
(...)
Si un gran admirador del Boadella et convida a anar a veure els Joglars, malfia-te’n. Dormint, després, podria ser que se’t pixés al llit.
(...)
No et fiïs del francès del Flotats”.

Aquest llibre de cinquanta-set pàgines quedarà amorrat per sempre més al piló de “llibres gamberros per rellegir i regalar”.

Etiquetes de comentaris:

6 que prenen la paraula links to this post

6 Comments:

Blogger Jordi Gonzalez said...

Recordo que aquesta col·leció, si no recordo malament subtitulada "La Marrana - Llibres per llegir amb una sola ma"- tenia de veritat alguns títols, i coincideixo amb tú, gamberros per rellegir i regalar.

Jo recordo una lectura col·lectiva que van fer d'un que es deia "Cartes incestuoses" que algú, que no recordo, va regalar a una amiga i ens ho anavan prestant fins que tots ens ho havien llegit i rigut. Com diria en Tortell Poltrona: "Que bèstia"; quan et pensaves que no es podia superar, es superava.

Veritablement és una llàstima que no els reeditin perquè són tota una demostració d'enginy.

08 de setembre, 2007 11:55  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Jordi, sí, va ser una col·leció que va arribar a reunir molts títols. Alguns de gamberrets com aquest que comento i d'altres més seriosos.
El gènere eròtic li passa una mica com a la novel·la negra, sembla que sigui de segona. I és injust, doncs hi ha grans obres en aquests dos gèneres literaris. Mira, acabo de decidir que aviat posaré dues noves lleixes al Tinta xinesa, Novel·la negra i Erotisme. Què nassos!

10 de setembre, 2007 13:02  
Anonymous marc said...

Hola,

Si no t'imoporta, m'emporto un fragment de l'obra al Diccitionari, un bloc de citacions i frases cèlebres.

http://diccitionari.blogspot.com/

Saps on puc trobar dades biogràfiques de l'autor?


Gràcies

10 de març, 2009 12:55  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Marc, l'autor és un personatge inventat que aplega diversos escriptors i editors del país.

10 de març, 2009 13:22  
Blogger reflexions en català said...

(Vaja, torno a repetir el comentari perquè em sembla que no s'ha guardat.)

Ja m'ho semblava. Gràcies.

Felicitats pel bloc, m'agrada. I trobo que pot ser una bona mina per al Diccitionari, amb el teu permís.

Ja he fet un parell d'entrades a partir del teu bloc. La primera ja ha portat polèmica, hehe.

Per cert, ets fill del gran Ramon Barnils? Un dia, a Igualada, l'Oriol Gabarró em va presentar el Biel Barnils, fill de l'enyorat Ramon.

Salut!

11 de març, 2009 08:59  
Blogger Biel Barnils said...

Sí, sóc jo mateix. L'Oriol és un GRAN amic.
Pren tot allò que vulguis del "Tinta xinesa".

11 de març, 2009 10:11  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home