Ànima de carrer. Retrat de Raúl Tamudo. Tomàs Guasch. Edicions DAU. 2007.
Cinquè volum de la Col·lecció Retrats que fa una aproximació personal i professional a un dels futbolistes més estimats per l’afició blanc-i-blava: els difícils inicis del seu pare, que va arribar d’Extremadura amb mil pessetes a la butxaca, la Santa Coloma antifranquista dels anys setanta, el pelegrinatge dels dos germans Tamudo per diferents categories, la relació amb l’entrenador Paco Flores, la surrealista revisió mèdica del Glasgow Rangers i les dues copes del Rei.
El llibre clou amb una entrevista al retratat i un recull de sentències sobre el món del futbol.
“No saber de futbol significa no entendre el joc. I el que no entén una cosa acostuma a menysprear-la. Cap empresa del món de l’alimentació posaria un astronauta de gerent; en el futbol sí que passen aquestes coses. Un club gran, amb història, hauria de ser un esclau de la seva programació esportiva; el més important hauria de ser el futbol. Comprenc que al voltant d’aquest esport es mouen milers d’interessos i s’hi han instal·lat altres facetes, com el màrqueting i la publicitat, que fan perillar l’important, que és el joc. Molt pocs dirigents els interessa que el seu equip ho faci bé o malament; es conformen d’anar tirant. Per exemple: sempre em va sorprendre l’estat dels terrenys de joc; últimament han millorat, però durant molt de temps es va jugar sobre una gespa horrorosa, i no importava un rave”.
Aquest volum de cent vint-i-quatre pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres d’Edicions Dau per regalar als amics periquitos que tothom té”.
El llibre clou amb una entrevista al retratat i un recull de sentències sobre el món del futbol.
“No saber de futbol significa no entendre el joc. I el que no entén una cosa acostuma a menysprear-la. Cap empresa del món de l’alimentació posaria un astronauta de gerent; en el futbol sí que passen aquestes coses. Un club gran, amb història, hauria de ser un esclau de la seva programació esportiva; el més important hauria de ser el futbol. Comprenc que al voltant d’aquest esport es mouen milers d’interessos i s’hi han instal·lat altres facetes, com el màrqueting i la publicitat, que fan perillar l’important, que és el joc. Molt pocs dirigents els interessa que el seu equip ho faci bé o malament; es conformen d’anar tirant. Per exemple: sempre em va sorprendre l’estat dels terrenys de joc; últimament han millorat, però durant molt de temps es va jugar sobre una gespa horrorosa, i no importava un rave”.
Aquest volum de cent vint-i-quatre pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres d’Edicions Dau per regalar als amics periquitos que tothom té”.
Etiquetes de comentaris: Edicions Dau
6 Comments:
Un llibre bestial, me'l vaig llegir en un tres i no res. M'ha agradat tot molt, però especialment la menció que es fa a la situació que es vivia a Santa Coloma als primers 70 i 80, les anècdotes internes del vestidor i la vessant humana de Raul Tamudo.
Moltes gràcies per publicar-lo
I el llibre està pràcticament esgotat. Suposem que hi haurà una segona edició.
Gràcies pel teu comentari, Baptista.
biel, no et dic el que penso oi?
pep
No cal, m'ho puc imaginar. I t'haig de dir que està a la llista del més venuts de no-ficció en català. I me n'alegro.
SI FEU DEL ESPANYOL NO PODRIEU FER DEL BARÇA? COM ARA OLEGUER PRESSES
Anònim, no he llegit el llibre de l'Oleguer.
Tinc previst, abans d'acabar l'any, de comentar el llibre "Història crítica del futbol club Barcelona".
Publica un comentari a l'entrada
<< Home