18 de juny de 2007

Joan Vinyoli. El griu. El bany.

A l'aigua ens abracem: té el pubis
escarolat, la gropa sumptuosa,
que en jo tocar-la es fa més plena encara.
M'hi encavalco. Fuig.
Entrecuixem. L'agafo
pels flancs, amb besos l'asfixio.
Fuig
un altre cop, però ja llangorosa,
flonja i ardent.
Així que surt del bany,
regalimosa, les agulles d'aigua
li queden pel cos evaporant-se
són crits d'amor.
Aleshores parlem
amb ajut de metàfores. Com dir si no
l'excés d'aire calent que abrusa
el pit, el segament de cames i genolls,
el cor que se'm desboca quan la miro
dreta o jaient.
T'adoro
fins l'esquelet.

Etiquetes de comentaris:

10 que prenen la paraula links to this post

10 Comments:

Blogger galifardeu said...

Oh! Fantàstic el poema. Sobretot el mot entrecuixem.

21 de juny, 2007 12:07  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Galifardeu, content que treguis el cap per aquí.

És una poesia que es desfà a la boca, no em canso de rellegir-la.

A mi m'agrada especialment el vers
que diu:

"les agulles d'aigua
li queden pel cos evaporant-se
són crits d'amor".

Vinyoli es mereixeria un weblog per ell sol.

21 de juny, 2007 12:16  
Blogger Pablito said...

guau!!!!!!!!!

21 de juny, 2007 21:25  
Blogger Biel Barnils said...

Quin llamp de poema, oi Pablito? A vegades amb un simple "guau!!!!!!" n'hi ha prou per dir el que pensem d'un poema.

22 de juny, 2007 15:30  
Anonymous Carles said...

Fa uns dies vaig proposar, des del meu bloc, la publicació de textos al voltant de la dutxa. Tot i que aquest de Vinyoli tracta del bany, em sembla prou acordat amb el projecte i m'agradia afegir el teu post als ja existents. Si a tu et sembla bé
Gràcies

27 de juny, 2007 19:43  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Carles, encantat estic que aquesta poesia del Vinyoli formi part del teu post "Dutxes encadenades".
Ja és això la xarxa: encadenar-nos els uns als altres, no?
Felicitats pel weblog que feia força dies que no visitava.

28 de juny, 2007 16:14  
Anonymous Ariadna said...

humida, i molt eròtica, cosa que evidentment pot anar lligada.

Preciosa, les paraules enganxen i evidencien sense mostrar, subtils i valentes alhora, ràpides, tendres i insinuants...

Un fantàstic poema d'amor...

28 de juny, 2007 18:08  
Blogger Biel Barnils said...

Ostres Ariadna, sí que t'ha agradat! CERCar les paraules adients per expressar el que sentim és una TASCa difícil que no tothom és capaç d'aconseguir.
Gràcies per caure per aquí, ens llegim.

28 de juny, 2007 19:02  
Blogger El veí de dalt said...

Vinyoli, el meu referent... "Perfectament recordo...·

01 de juliol, 2007 21:28  
Blogger Biel Barnils said...

També Vinyoli és per mi un referent, Veí.

02 de juliol, 2007 10:06  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home