14 de maig de 2007

Sis homes. Josep Maria Fonalleras. Editorial Empúries. 2005.


Cinc relats farcits d’humor que exigeixen una lectura atenta del lector, on els detalls i la manera d’explicar-se de l’autor són el tot.
Cada conte porta per títol el nom propi d’un home que apareix escrit a la primera frase. Però el que m’ha xalat més de tot han estat els deu esbossos-arguments del final, que potser algun dia Fonalleras donarà forma de conte. O de novel·la.

“El meu amic, en Figareda, era contrari a fer moltes fotogafies per rebutjar després les que no fossin bones. Pensava que la fotografia era una cosa espiritual i que el bon fotògraf havia d’esperar com si fos un eremita. Esperar no se sap què, esperar el moment adequat, no gastar energies en va, com si no hi haguessin més rodets al món, com si aquella pel·lícula fos l’última que es podia aprofitar. I aleshores, disparar.”

Aquest llibre de cent vuit pàgines quedarà amorrat al piló de “recull de contes per rellegir”.

Etiquetes de comentaris:

6 que prenen la paraula links to this post

6 Comments:

Blogger el llibreter said...

Efectivament, un llibre que convida a la relectura: dues en vaig fer abans de decidir-me a dedicar-li un apunt.

Salutacions cordials

17 de maig, 2007 21:20  
Blogger SU said...

Uff, el vaig regalar a un amic (poc lector) i no el va poder acabar, uff!

Li demanaré per fer la meva primera lectura, durant les vacances d'estiu...

Salut!

SU, una meitat

18 de maig, 2007 06:08  
Blogger Biel Barnils said...

Llibreter, Fonalleras es preocupa més pel com que no pas per l'argument. Lluny de l'escriptor de best-sellers -em sembla que Ken Follet- que diu que pretén, a partir de l'argument, que el lector passi la següent pàgina per saber què passarà.

Su, ja ens diràs si t'ha agradat. I potser a vegades regalem llibres pensant més amb nosaltres que no pas amb qui li regalem?!

Ens llegim!

18 de maig, 2007 09:04  
Blogger SU said...

Em sembla que l'has encertat...

Bon kapde!

SU

18 de maig, 2007 23:47  
Anonymous Boro said...

El tinc, com dius tu , Biel, "al munt de llebres per llegir". És un goig que m'obriu l'interès per llibres que m'havien passat desapercebuts.

22 de juliol, 2007 18:49  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Boro, anem apilant llibres i més llibres fins que un dia, gairebé per casualitat, trobem aquell que tant havíem buscat o oblidat del tot...

23 de juliol, 2007 08:57  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home