Diaris: 1910-1923. Franz Kafka. Edicions 62. 1988.

Tot i que ordenà al seu amic Max Brod que cremés, després de la seva mort, tota l'obra literària que havia deixat escrita aquest va conservar-la. També les quartilles que formen aquests tretze quaderns que cobreixen, de manera irregular, tretze anys de la vida de Franz Kafka. Reflecteixen les angoixes i esperances del seu autor i són la cuina de la seva escriptura. Hi ha entrades de caire personal però també somnis i esbossos de futures narracions. S’hi han inclòs tres diaris de viatge.

“30 de novembre de 1914. Ja no puc continuar escrivint. Sóc al límit final, davant del qual potser em caldrà tornar a esperar-me uns quants anys fins que possiblement començaré una nova història que, una vegada més, romandrà inacabada. Aquest destí em persegueix. Torno a ésser fred i mesell, no em resta més que el meu amor senil pel repòs absolut. I, com un animal totalment separat dels homes, començo a balancejar el coll de bell nou, i durant aquest interval de temps intentaria de bon grat tornar a tenir F. De tota manera, penso intentar-ho de debò, suposant que no me’n privin les nàusees que jo mateix em produeixo”.

Aquestes quatre-centes quaranta-cinc pàgines quedaran amorrades al piló de “llibres que d’adolescent vaig llegir a Ribes i que exagerant diria que em van canviar la vida”.