Konstantinos Kavafis. Les poesies de C. P. Cavafis. Murs.Traducció de Joan Ferraté.
Traducció d'en Joan Ferraté
bastien murs massissos i alts, al voltant meu.
I sec, ara i aquí, desesperat i sol.
No sé sinó que em corca la meva dissort greu.
Tenia moltes coses a fer, fora d’aquí.
Com és que, quan bastien, no hi vaig pensar un segon.
Cap soroll de paletes, cap veu, no vaig sentir.
He estat, sense adonar-me’n, tancat fora del món.
Etiquetes de comentaris: Konstantinos Kavafis
10 Comments:
Així es com he tractat avui al meu amor.
I no sé si el teu amor estarà gaire satisfet que l'hagis tractat així.
molt bona tria, no la coneixia esta, ni que el Ferraté l'hagués traduït. Ara el buscaré a la biblioteca... :D
Gràcies Jacme, m'agrada molt la senzillesa de les poesies del Kavafis. De tan en tan en penjo una al "Tinta xinesa".
Et passo informació del llibre:
ISBN (10): 84-85704-99-1
Título: Les poesies de C.P. Cavafis (1987)
Autor: Kavafis, Konstantinos
Editor: Edicions dels Quaderns Crema
No recordava aquest. Miraré què en van fer Riba o Solà, per curiositat.
Hola Darabuc, estaria bé comparar les altres traduccions que sobre el mateix poema s'han fet. Si les trobes deixe-les en forma de comentari. Gràcies!
Vinc des de brisalls de mar.
Sóc una amant de la poesia de la Silvia Plath i de l'Odisseas Elytis, entre d'altres... Et recomano la poesia de la Nicole Brossard, tota una delícia de lectura.
Una poesia escollida extremadament commovedora, preciosa.
Laura
Hola Laura, a mi també m'agrada molt la Sylvia Plath, ja hi ha penjada alguna de les seves poesies i aviat repetiré.
No conec la Nicole Brossard, gràcies per la recomenació.
Al volum doble de Curial, aquest correspon a l'Alexis Solà. Però la versió d'en Ferraté és molt més compacta.
MURS
Sense cap mirament, sense dolor, sense respecte,
m'han bastit a l'entorn grans i altes muralles.
I m'estic ara i aquí i em desespero.
No penso en res més: aquesta sort em devora el pensament,
perquè tenia tantes coses a fer, allà a fora.
Ah, quan construïen els murs, com no vaig fer-hi atenció!
Però mai no vaig sentir la remor o la veu dels qui els bastien;
sense jo adonar-me'n em van tancar lluny del món.
Hola Darabuc, aquesta mena de comentaris són els que donen qualitat al meu blog i no pas tot el què pugui dir jo.
T'agraeixo molt l'aportació. Comparant les dues traduccions també em quedo amb la del Joan Ferraté, tot i que són gairebé idèntiques.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home