12 d’abril de 2007

Konstantinos Kavafis. Les poesies de C. P. Cavafis. Murs.Traducció de Joan Ferraté.

Sense respecte, sense vergonya, sense dol,
bastien murs massissos i alts, al voltant meu.

I sec, ara i aquí, desesperat i sol.
No sé sinó que em corca la meva dissort greu.

Tenia moltes coses a fer, fora d’aquí.
Com és que, quan bastien, no hi vaig pensar un segon.

Cap soroll de paletes, cap veu, no vaig sentir.
He estat, sense adonar-me’n, tancat fora del món.

Etiquetes de comentaris:

10 que prenen la paraula links to this post

10 Comments:

Blogger Pablito said...

Així es com he tractat avui al meu amor.

13 d’abril, 2007 02:46  
Blogger Biel Barnils said...

I no sé si el teu amor estarà gaire satisfet que l'hagis tractat així.

13 d’abril, 2007 20:04  
Anonymous Jacme said...

molt bona tria, no la coneixia esta, ni que el Ferraté l'hagués traduït. Ara el buscaré a la biblioteca... :D

26 d’abril, 2007 11:27  
Blogger Biel Barnils said...

Gràcies Jacme, m'agrada molt la senzillesa de les poesies del Kavafis. De tan en tan en penjo una al "Tinta xinesa".

Et passo informació del llibre:

ISBN (10): 84-85704-99-1
Título: Les poesies de C.P. Cavafis (1987)
Autor: Kavafis, Konstantinos
Editor: Edicions dels Quaderns Crema

27 d’abril, 2007 09:46  
Anonymous Darabuc said...

No recordava aquest. Miraré què en van fer Riba o Solà, per curiositat.

11 d’octubre, 2007 08:56  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Darabuc, estaria bé comparar les altres traduccions que sobre el mateix poema s'han fet. Si les trobes deixe-les en forma de comentari. Gràcies!

16 d’octubre, 2007 10:41  
Blogger Laura Dalmau said...

Vinc des de brisalls de mar.
Sóc una amant de la poesia de la Silvia Plath i de l'Odisseas Elytis, entre d'altres... Et recomano la poesia de la Nicole Brossard, tota una delícia de lectura.
Una poesia escollida extremadament commovedora, preciosa.
Laura

22 de novembre, 2007 20:44  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Laura, a mi també m'agrada molt la Sylvia Plath, ja hi ha penjada alguna de les seves poesies i aviat repetiré.
No conec la Nicole Brossard, gràcies per la recomenació.

22 de novembre, 2007 23:30  
Blogger Gonzalo («Darabuc») said...

Al volum doble de Curial, aquest correspon a l'Alexis Solà. Però la versió d'en Ferraté és molt més compacta.

MURS

Sense cap mirament, sense dolor, sense respecte,
m'han bastit a l'entorn grans i altes muralles.

I m'estic ara i aquí i em desespero.
No penso en res més: aquesta sort em devora el pensament,

perquè tenia tantes coses a fer, allà a fora.
Ah, quan construïen els murs, com no vaig fer-hi atenció!

Però mai no vaig sentir la remor o la veu dels qui els bastien;
sense jo adonar-me'n em van tancar lluny del món.

16 de maig, 2008 10:56  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Darabuc, aquesta mena de comentaris són els que donen qualitat al meu blog i no pas tot el què pugui dir jo.
T'agraeixo molt l'aportació. Comparant les dues traduccions també em quedo amb la del Joan Ferraté, tot i que són gairebé idèntiques.

16 de maig, 2008 15:49  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home