7 de març del 2007

LTI. La lengua del Tercer Reich. Apuntes de un filólogo. Victor Klemperer. Editorial Minúscula. 2002.


Els apunts que l’autor va anar prenent al seu dietari durant l’ascens del nazisme anys més tard li van servir de base per escriure aquest assaig sobre l’ús i abús del llenguatge del règim totalitari. S’hi mostra l’estudiat procés de manipulació i tergiversació dels significats de les paraules, significats que també poden crear-se de nou o eliminar-se. Tècniques encara avui molt utilitzades pels mitjans de comunicació, la publicitat o alguns discursos polítics. Preveniu-vos, doncs.

“Las palabras pueden actuar como dosis ínfimas de arsénico: uno las traga sin darse cuenta, parecen no surtir efecto alguno, y al cabo de un tiempo se produce el efecto tóxico. Si alguien dice una y otra vez fanático en vez de heroico y virtuoso y que sin fanatismo no se puede ser héroe. Las palabras fanático y fanatismo no fueron inventadas por el Tercer Reich; este sólo modificó su valor y las utilizaba más en un solo día que otras épocas en varios años. Son escasíssimas las palabras acuñadas por el Tercer Reich que fueron creadas por él; quizá, incluso probablemente, ninguna. En muchos aspectos, el lenguaje nazi remite al extrangero, pero gran parte del resto proviene del alemán prehitleriano. No obstante, altera el valor y la frecuencia de las palabras y formas sintácticas con su veneno, pone el lenguaje al servicio de su terrorífico sistema y hace del lenguaje su medio de propaganda más potente, más público y secreto a la vez”.

Aquest volum de quatre-centes deu pàgines quedarà amorrat al meu piló de “llibres que em van agradar molt i que algun dia rellegiré”.

Etiquetes de comentaris:

10 que prenen la paraula

10 Comments:

Blogger SU said...

Anoto la recomanació, Biel!

Quina llàstima que Minúscula no editi en català, no trobes?

Feia temps que no deixava cap comentari, però et llegeixo, no en dubtis...

La meitat de Llegeixes o què?!

08 de març, 2007 00:08  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Gràcies pel teu comentari, Su. Jo no recomano mai res, només escric quatre pinzellades d'alguns dels llibres que llegeixo i que, a vegades més a vegades menys, m'agraden.
No em molesta que "Minúscula" no editi en català, em molesta més que els llibreters invisibilitzin els llibres editats en aquesta llengua.
Però el llibre d'aquesta setmana no tracta sobre aquest tema així que centrem-nos: algú l'ha llegit? Què t'ha semblat?

09 de març, 2007 21:08  
Blogger Anna said...

Just ara he tingut temps per llegir el teu blog amb calma, i et volia dir que el seguiré visitant!

D'alguna manera, tot i que llegim llibres bastant diferents crec que es pot dir que tenim blogs amb un tema afí, cosa que fins ara no havia trobat tot i que ho havia cercat

Fins al proper post!

10 de març, 2007 17:36  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Anna! Jo vaig visitar el teu fa uns quants dies i sí que penso que són similars tot i que els llibres que llegim, com tu bé dius, són de gèneres i temàtiques ben diferents. Algun dia coincidirem, ja veuràs!
És curiós, poc abans de començar el TINTA XINESA vaig rumiar molt el to que volia utilitzar i d'entrada volia fer servir el teu, més personal, però al final vaig optar per aquest de més impersonal i gairebé telegràfic.
Encantat que et deixis caure per aquí de tan en tan i si deixes un comentari sobre els llibres que comento o les poesies que m'agraden encantadíssim del tot.

10 de març, 2007 18:08  
Blogger Lídia R.E. said...

hola Biel,
No he llegit aquest llibre, però com a llicenciada en Filologia, segur que el trobaria molt interessant. El llenguatge, com tantes coses, és fàcilment manipulable. Només s'ha de trobar el medi adequat, el moment adequat i el públic adequat. Avui dia, però, és difícil que els polítics ens enganyin amb el seu llenguatge, perquè la majoria d'aquesta gent és tan mediocre que no té cap mena de nivell oratori ni cap domini de la retòrica.
Gràcies pel teu article!

23 de març, 2007 01:39  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Lídia R.E., el nivell és força baix i la ciutadania cada dia en sabem més. Malgrat tot no hem de baixar la guàrdia, doncs el llenguatge és més subtil que la lluita armada.

23 de març, 2007 09:19  
Blogger arsvirtualis said...

Hola,

No sé si llegireu aquest comentari penjat en retard, però no m'he pogut estar de fer-lo simplement perquè conec molt bé aquesta època i el seu llenguatge i no sols d'haver trobat les informacions en llibres o arxius, sinó parlant amb testimonis que la van viure o desviure, i és per això que jo sí que m'arrisco i us vull aconsellar aquest llibre.

Fa anys que el vaig llegir en el seu idioma original. És un llibre diferent a tots els que presenten què va ser el Nacionalsocialisme. Les sigles LTI eren en un principi pel seu autor una paròdia anàloga a les moltes que el Nacionalsocialisme va emprar per anomenar les seves organitzacions juvenils (BdM, HJ) o polítiques (SS, SA, GESTAPO)

També us aconsellaria el seu dietari referent als anys que van del 1933 fins al 1945 (Vol. I-VIII), publicats per primer cop de forma sencera el 1995. En ell Klemperer descriu què i com era el viure el dia a dia, les petites coses que passaven en un país on la vida es recolzava en dues columnes: la desinformació i el terror d'estat.

Klemperer no va deixar mai "el seu país", no podia entendre perquè ell que el va defensar en la 1a GM ara es convertia en un traidor i un enemic pel fet de ser jueu de naixement que no de religió, perquè ell s'havia convertit anys enrera al protenstantisme. En Klemperer també es troba la prohibició per part del govern nazi de matrimoni mixtes. Així doncs sabem de primera mà quin tracte social van tenir aquelles parelles que van anar en contra la llei i no es van voler divorciar.

És un llibre dur, de vegades absurd per les situacions que ens narra, però un llibre que destil.la vida però també molta por.

Em sembla que m'he allargat massa.... les emocions ;-)

02 d’abril, 2007 11:20  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Arsvirtualis, no t'has allargat gens. Gràcies pel teu comentari. Quin és el títol dels seus dietaris editats sencers el 1995? Jo sóc un gran aficionat a aquest gènere i segur que m'agradarà comentar-los al TINTA XINESA.

04 d’abril, 2007 12:32  
Blogger arsvirtualis said...

Hola Biel,

En Viktor Klemperer va començar a escriure els seus dietaris l'any 1919 i estan publicats per vòlums que abarquen diferents èpoques: 1919-1932; 1933-1945; 1945-1959.

No sé si estan traduïts en català o castellà, però et passo el títol en alemany i la referència ISBN:

Ich will Zeugnis ablegen bis zum letzen -Tagebücher 1933-1945 (Band 1-VIII). Berlin, 1995 ISBN 3-7466-5514-5
(traduït: Vull donar testimoni fins al final)

L'any 1997 va surtir per a treballar amb alumnes un compendi d'aquests diaris reduït, i que és molt il.lustratiu per treballar-lo en classe.

També hi ha una pel·lícula de tv genial sobre aquests dietaris sent l'actor Matthias Habich.

04 d’abril, 2007 18:09  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Moltes gràcies per la informació. A veure si els trobo.

08 d’abril, 2007 06:55  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home