El gos del poeta. Albert Roig (ed.). Editorial Empúries. 1994.

El jove poeta Albert Roig firma el pròleg i té cura de l’edició d’aquest aplec d’articles, la majoria ja publicats a la premsa, d’escriptors i crítics que encenen noves polèmiques o en perpetuen de velles.

Escrits pel broc gros mostren els estira-i-arronsa i les diverses capelletas, imprescindibles per mantenir viu el nostre a vegades adormit món literari. No tenen pèrdua els sarcasmes de Carles Bau de l’Aire:

“En la novena part, i per una vegada savi com abans ho ha estat casualment Susanna, Puigvert s’adona que perd el temps i que ens el fa perdre, i escriu, per entendre’ns, qui sap si el seu vers més lúcid després del del cafè: I, tanmateix, el temps juga amb la nostra vida, cosa que el fa exclamar al començament de la desena part: Tot és passat. Tot és present. Tot és futur, constatació asincrònica, inesperada i esbalaïdora si no fos perquè la poesia declara l’esperança (II part). Voilà! Tigres domesticats llepen penis erectes. I tan fresc, per entendre’ns”.

Aquest llibre de cent vuitanta-cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “recull d’articles per rellegir”.