24 de gener de 2007

Si menges una llimona sense fer ganyotes. Sergi Pàmies. Quaderns Crema. 2006.


Recull de contes escrits amb l’humor àcid, àcid com les llimones, que ens té acostumats l’autor i que respiren un deix de tristesa i de melancolia força accentuada.
La llengua que utilitza ha passat per un llarg procés de depuració, re sembla que hi sobri ni que hi falti. Ademés ha publicat quan n’ha sentit la necessitat, sense presses, sis anys han passat des de L’últim llibre de Sergi Pàmies. Acostumats com estem al barroquisme innecessari, al fum, als focs d’artifici i al publicar per publicar és molt d’agrair aquest exercici de contensió i sinceritat del Pàmies.

“Hi ha cognoms que marquen i d’altres que no tant. Gasull és dels que no tant. A l’escola, ningú no en feia befa, però, en silenci, jo envejava els Serrahima, els Barnils, els Farràs, els Argemí, els Sabater, els Subirats, els Vendrell, els Bardagí, els Carandell, els Gavaldà, els Casteli. Pronunciat per ella, en canvi, Gasull em sembla música celestial, com quan, a les pel·lícules en versió original que fan a la matinada –i que, per combatre l’insomni, m’agrada tant mirar-, alguna actriu diu caro, darling o chéri”.

Aquest volum de cent quaranta-tres pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres del Sergi Pàmies per rellegir”.

Etiquetes de comentaris:

11 que prenen la paraula links to this post

11 Comments:

Anonymous esteve said...

compartim debilitat pel bo de'n Pàmies...

24 de gener, 2007 18:02  
Blogger Biel Barnils said...

Internet és xarxa i xarxa és compartir! M'agrada el Pàmies en general, què diu i com ho diu. I m'encanta que algú faci l'esforç de no publicar per publicar.
Felicitats pel teu "Faves tendres" que llegeixo quan hi caic...

24 de gener, 2007 18:17  
Anonymous molinera said...

Crec que no és un mal llibre però no comparteixo tant d'entusiasme, la veritat. En fi, hi ha d'haver gustos per a tot.

25 de gener, 2007 07:19  
Blogger Biel Barnils said...

Molinera, m'agrada moltíssim que algú em porti la contrària, doncs desconfio tan dels que sempre per sistema et donen la raó com dels que mai. Sincerament trobo a faltar aquesta mena de comentaris al TINTA XINESA (però esclar, això és una cosa que no trio jo ;0)

25 de gener, 2007 21:47  
Blogger El veí de dalt said...

Hola, tinta xnesa. He vsit avui que has fet un post semblantal que jo vaig fer fa dies. Si no et sap greu, te'l dic

http://malerudeveuret.blogspot.com/2006/12/de-lectura-quatre-si-mengesuna-llimona_13.html

Ja em diràs el que, si vols.

25 de gener, 2007 22:38  
Blogger Pablito said...

El llibre d' en Pàmies destil.la un cert pessimisme, tant curt com és i cada relat dóna per a reflexionar tota una vida.

26 de gener, 2007 22:29  
Blogger bitxo said...

No he llegit mai res d'en Pàmies però sí que vaig fullejar aquest llibre i, certament, la història que vaig llegir era una mica fluixa... De vegades la primera impressió no és la que compta, no? :)

27 de gener, 2007 08:44  
Blogger Biel Barnils said...

Veí de dalt, he anat a l'enllaç que em passes i l'he llegit. Em sembla molt bé. Dius moltes coses que jo no dic al meu comentari, es complementen. Feia temps que no passava pel teu bloc. Felicitats!

Pablito, sí, tracta temes universals de tota mena i diu moltes coses amb poques paraules. Semblen poesies.

Bitxo, a tu potser no t'agrada el Pàmies. Hi ha llibres que amb els anys els tornes a llegir i t'agraden molt més o molt menys. El que sí que no faig mai, no sé tu (vosaltres), és acabar un llibre que no m'agrada gens. Els llibres que comento al "Tinta xinesa" m'agraden, com a mínim, una mica, no cal que m'entusiasmin.

Gràcies pels vostres comentaris, és la única gràcia d'aquest bloc (o blog o weblog!)

29 de gener, 2007 12:01  
Blogger Jesús M. Tibau said...

Sergi Pàmies és un dels meus escriptors preferits, i més d'un cop em fa sentir la ràbia de no haver escrit jo algun dels seus contes. Tot i això, modestament, penso que en alguns tenim un estil lleugerament semblant, als meus llibres Tens un racó dalt del món i Postres de músic.
Jesús M. Tibau
www.escriptors.cat/autors/tibaujm

30 d’abril, 2007 20:51  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Jesús, no conec els teus llibres. Els hauré de posar a la pila de "llibres per llegir".
L'estil del Pàmies és el que més m'agrada. Molt més que els temes.

03 de maig, 2007 20:00  
Blogger Jesús M. Tibau said...

M'agrada molt saber l'opinió dels lectors; sempre se n'aprèn.
A la meva web n'hi ha un parell de penjats.

09 de maig, 2007 23:25  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home