3 de gener de 2007

Maria-Mercè Marçal. Bruixa de dol (1977-1979). Tombant. XII.

Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

Etiquetes de comentaris:

7 que prenen la paraula links to this post

7 Comments:

Anonymous bitxo said...

M'encanta Maria-Mercè Marçal! La vaig descobrir fa poc, gràcies a algú molt especial que em va deixar escoltar un cd amb els seus poemes recitats i musicats per Toti Soler. Tota una meravella :)

03 de gener, 2007 08:54  
Blogger Biel Barnils said...

Bitxo, jo tot i que fa anys que la conec no ha estat fins ara que ens hem assegut a la mateixa taula.

03 de gener, 2007 09:29  
Blogger galifardeu said...

De tant en tant cal pujar a les golfes i deixar-hi abrics i ferralla.

05 de gener, 2007 13:14  
Blogger Biel Barnils said...

Galifardeu, també jo li dono aquest significat a la poesia, cal fer l'esforç de no anar sempre disfressat de tristesa (o del què sigui), fer net, canviar de roba i si cal de golfes.

07 de gener, 2007 17:07  
Blogger mar said...

maria mercè marçal,
ella i en martí pol són els meus poetes preferits. Quan tinc necessitat de llegir, sempre agafo un llebre seu

bon any 2007, Biel
ple de poesia i de mots grafiats per les parets de l'ànima
una abraçada

ps- bitxo, jo també conec aquest CD. És magnífic, del millor que conec en poesia recitada.

10 de gener, 2007 23:36  
Blogger Biel Barnils said...

Bon any Mar!
Jo no conec aquest cedé, ja el buscaré.

10 de gener, 2007 23:52  
Blogger mar said...

bon dia, Biel
el cd ve adjunt amb el llibre,
em sembla que és cau de llunes... ara l'he buscat per confirmar-t'ho i no l'he trobat (?) segurament l'he deixat a algú...
paga la pena que el busquis!
:)

11 de gener, 2007 08:04  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home