Maria-Mercè Marçal. Bruixa de dol (1977-1979). Tombant. XII.
Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
Etiquetes de comentaris: Maria-Mercè Marçal
7 Comments:
M'encanta Maria-Mercè Marçal! La vaig descobrir fa poc, gràcies a algú molt especial que em va deixar escoltar un cd amb els seus poemes recitats i musicats per Toti Soler. Tota una meravella :)
Bitxo, jo tot i que fa anys que la conec no ha estat fins ara que ens hem assegut a la mateixa taula.
De tant en tant cal pujar a les golfes i deixar-hi abrics i ferralla.
Galifardeu, també jo li dono aquest significat a la poesia, cal fer l'esforç de no anar sempre disfressat de tristesa (o del què sigui), fer net, canviar de roba i si cal de golfes.
maria mercè marçal,
ella i en martí pol són els meus poetes preferits. Quan tinc necessitat de llegir, sempre agafo un llebre seu
bon any 2007, Biel
ple de poesia i de mots grafiats per les parets de l'ànima
una abraçada
ps- bitxo, jo també conec aquest CD. És magnífic, del millor que conec en poesia recitada.
Bon any Mar!
Jo no conec aquest cedé, ja el buscaré.
bon dia, Biel
el cd ve adjunt amb el llibre,
em sembla que és cau de llunes... ara l'he buscat per confirmar-t'ho i no l'he trobat (?) segurament l'he deixat a algú...
paga la pena que el busquis!
:)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home