Josep Piera. En el nom de la mar. Ara.
Ara que ja no ets, amor, ets més que mai.
Ara que ja no et tinc, amor, et vull de veres.
Ara que ja no ets, amor, ets esperança.
Ara que t’he perdut, amor, ets meu per sempre.
L’amor, amor, és així: és, si no és.
Etiquetes de comentaris: Altres poetes
3 Comments:
Al meu fillol David Álvarez i Soler, present en la memòria.
Malauradament, sovint es valoren més les coses quan s'han perdut o no es tenen...
bon dia, biel
aquest poema d'en Piera és dels millors que conec que defineixen l'amor en tots els sentits i dimensions.
Et deixo aquí un silenci, perquè no sé que més dir quan se m'ennueguen les paraules...
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada
<< Home