29 de gener de 2007

Josep Piera. En el nom de la mar. Ara.

Ara que ja no ets, amor, ets més que mai.
Ara que ja no et tinc, amor, et vull de veres.
Ara que ja no ets, amor, ets esperança.
Ara que t’he perdut, amor, ets meu per sempre.

L’amor, amor, és així: és, si no és.

Etiquetes de comentaris:

3 que prenen la paraula links to this post

3 Comments:

Blogger Biel Barnils said...

Al meu fillol David Álvarez i Soler, present en la memòria.

29 de gener, 2007 18:00  
Blogger galifardeu said...

Malauradament, sovint es valoren més les coses quan s'han perdut o no es tenen...

29 de gener, 2007 22:53  
Blogger mar said...

bon dia, biel
aquest poema d'en Piera és dels millors que conec que defineixen l'amor en tots els sentits i dimensions.
Et deixo aquí un silenci, perquè no sé que més dir quan se m'ennueguen les paraules...
una abraçada

30 de gener, 2007 07:32  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home