Judici final. Ferran Torrent. Columna Edicions. 2006.
Ferran Torrent remata la feina començada a les novel·les Societat limitada i Espècies protegides. En aquest llibre, que tanca la trilogia, arrenca amb tres arguments paral·lels que convergeixen al llarg de tota la lectura.
L’empresari Juan Lloris torna a ser el protagonista però és un nou personatge, el misteriós ex-membre de l’IRA i del Mossad, Liam Yeats, qui ens captiva de seguida i fins al desenllaç final. El detectiu Toni Butxana, entranyable personatge que l’autor recupera dels seus primers llibres de novel·la negra, torna a aparèixer de nou.
“Lamentava la desfeta del camp valencià, amb el que això suposava: la destrucció sistemàtica del paisatge, la deserció dels joves d’un patrimoni emblemàtic i natural, amb els llauradors abocats a la venda de terrenys de tradició secular per a Plans d’Actuació Integral. Tot estava en venda en una cursa de bogeria imparable”.
Aquest volum de dues-centes cinquanta-dues pàgines quedarà amorrat al piló de “novel·les del Ferran Torrent”.
Etiquetes de comentaris: Ferran Torrent
23 Comments:
Biel, veig que t'agrada molt Ferran Torrent. Després de veure la versió cinematogràfica de "Gràcies per la propina" vaig decidir llegir-lo, amb tanta mala fortuna que vaig triar "L'illa de l'holandès". No em va agradar gens i em va treure les ganes de llegir-lo de nou. Algun consell?
De consell cap, Trapezista. Només et puc dir que no sóc un gran lector de novel·les. Del Torrent m'agrada, sobretot, el seu temperament i els diàlegs. Guardo molt bon record dels seus primers llibres amb el Butxana de protagonista. "Gràcies per la propina" em va arribar a entusiasmar, també la pel•lícula. I "Societat limitada". Encara no he llegit "La vida en l'abisme".
Com que és un dels escriptors més llegits d'aquests països nostres algú ens en pot dir més coses?
Gràcies. Li donaré una segona oportunitat, encara que no sé quan.
Jo el vaig descobrir a "Un negre amb un saxo". Després va venir "Gràcies per la propina"... i em va desencantar una mica. Potser també li donarem una segona oportunitat. Bon Any Nou, Biel :)
Bon 2007, Bitxo!
Jo vaig llegir "Societat limitada" i em va agradar força i vaig continuar amb "Espècies protegides". Ja tenc al prestatge el "Judici Final" que esper llegir-lo en acabar tota la ... de llibres que m'he d'empassar per a la carrera.
Salut.
Joarló, espero que no agafis un empatx amb els llibres de la universitat i et quedi espai pel Torrent. Salut!
biel: ahir vaig penjar un comentari sobre judici final. jo sí que sóc molt torrentista, i aquesta vegada.... uf. està ben escrit, és clar!, però la història potser embafa. en tot cas, és una magnífica notícia que torrent continui sent un autor llegidíssim. a veure que ens ofereix d'aquí a un any aproximadament.
Alícia, sí, ja vaig llegir el teu comentari de l'últim llibre del Torrent.
A mi em va agradar més SOCIETAT LIMITADA, d'aquest em va agradar molt l'ex-combatent de l'IRA.
A veure què ens ofereix de nou aquest 2007. Em dóna la sensació que serà un llibre molt diferent. Aviam.
En la meva modesta opinió, el millor llibre d'en Torrent és el primer: "No emprenyeu el comissari". Fresc, catxondo, divertit, amb una trama de novela negra amb els seus típics tocs personals i amb interessants ingredients polítics.
Si vols passar una bona estona, llegiu aquest llibre. La resta de llibres d'en Butxana i d'en Barrera, no diré que són refregits, però sí que giren al voltant del mateix model. Això no vol dir que no m'hagi rigut amb molts d'aquests llibres.
La trilogia respon a altres motivacions més de "maduresa". Living l'Havanna és més un reportatge (que afegiré que parteix d'una visió de turista que no m'interessa gens), mentre que títols com "La vida en l'abisme" o, en un altre nivell, "Gràcies per la propina" són d'un caire més (auto)biogràfiques.
Un autor molt interessant per la literatura catalana, podríem dir que amb dues cares, una de "canalla" i sòrdida, amb el seu gust per la novela negra amb escenaris de baixos fons; i l'altra de realista, amb un interès per retratar a diferents nivells, paisatgísticament, social, política, cultural, la seva societat, la seva València, la seva Horta. Dues cares que, òbviament, apareixen sempre mescaldes.
Tot i això, per mi, com més al principi de la seva obra, més fresc, i per tant, millor.
Joan, gràcies pel teu llarg i interessant comentari.
Potser sí que el Ferran ha perdut la frescor dels primers llibres i ha guanyat en maduresa. També jo trobo a faltar la novel·la negra que escrivia al principi.
No n'he parlat al "Tinta xinesa", algun dia potser ho faré, però el "Gràcies per la propina" em va agradar molt. I els llibres, com tot, depèn del moment en què els llegeixes.
Hola, sóc professor de català de secundària al P Valencià i he de dir-vos que, efectivament "No emprenyeu el comissari" va ser una bona novel·la, fresca i va aparéixer en un context adequat. pwerò després, res de res. Tots els meus respectes cap a ell com a persona (a més puc dir que he coincidit amb ell tres cops i és molt trempat). però com a narrador s'ha quedat a les beceroles. Però passa el mateix de sempre autor mediàtic= èxit assegurat.
Si voleu llegir bons narradors valencians ( i de passada fer una miqueta de justícia) apunteu: V Usó, Francesc Bodí, Vicent Pallarés, joan Olivares.
Us puc garantir que si els llegiu, no tornareu més al Torrent
Me'ls apunto, moltes gràcies.
I em fa molt feliç que des del País Valencià també em seguiu. Internet, afortunadament, no entén de fronteres "autonómicas" ni de repetidors de televisió...
Doncs sí, s'agraeix el suport!!!!! Molt sovint és dur viure al P Valencià si no segueixes "el corrent del PP". A vosaltres us resulta fins i tot "inexplicable" que algú et puga recriminar pel carrer, mentre passeges amb la teua dona pels carrers de València, "porque no hablan ustedes en español?" etc, etc En fi, deixem-ho córrer. Només he de dir-te que un company de l'institut em va recomanar el teu blog, així que, efectivament, tens seguidors al P Valencià.
També vull que quede clar el meu comentari d'ahir: No hi tinc RES contra el Ferran Torrent com a persona, simplement vull reivindicar els narradors valencians que, dsota el meu criteri, són "millors" . Ja sé que això pot sonar pretenciós i agosarat, però si algú llegeix VESPRES DE SANG o ESTREP, de Joan Olivares, o LES URPES DEL LLOP de Vicent Pallarés (per citar-ne algunes) veurà com no tornarà al Torrent. Estic disposat a abonar-li jo els diners del llibre si no li sembla que es tracta de narradors molt, molt destacables.
Una abraçada des de València.
PD: No tinc comissió d'aquests autors, de fet no tinc el gust de coneixer-los!!
No em resulta inexplicable la situació que viviu els valencians amb la llengua, doncs al Principat també es viuen situacions semblants -tot i que sí que al País Valencià potser és més greu-.
Haig de reconèxier que vaig a favor del Torrent per raons extraliteràries, el conec i me l'aprecio. I és possible que la seva ombra sigui tan allargada -ven moltíssims llibres- que eclipsi altres autors valencians.
Hola, sóc Boro, un altre valencià (de Benicàssim). He descobert el blog mitjançant l'enllaç del blog del llibreter.
Manifeste el meu acord total amb l'anònim valencià. De fet, tot això ja ho vam comentar en el blog del llibreter.
Fixeu-vos, tamt que critiquem el futbol i allà si un jugador no té les qualitatas necessàries no arriba a primera divisió (es queda a 2B o tercera, o preferent), i en la literatura no passa el mateix. ës el que tu dius: l'ombra de Torrent és tan allargada que tapa els altres i, per tant, ni els coneixeu (i, doncs, no venen llibres que al cap i a la fi supose que és el que volen els escriptors).
Els meus respectes totals cap a Torrent (i més encara si el coneixes personalment), però llegeix els autors que et va apuntar l'anònim: ni punt de comparació. Així són les coses en la nostra situació sociolingüística (al P Valencià). Magnífics narradors que no venen més que 500 o 600 llibres i d'altres "mediatitzats" que els venen com "a rosquilletes".
Una injustícia. feu la prova i llegiu algun d'aquest escriptors, no tenen res a envejar als "grans": J Coca, Porcel, Teixidor, Palol, D Castillo...
Salutacions des de Benicàssim a tots!!
Hola Boro, és veritat que a Catalunya ens arriba el Torrent pels quatre vents i en canvi altres autors del País Valencià ens són del tot desconeguts. Per això hem de saber aprofitar la xarxa i saltar-nos les fronteres que els espanyols han dibuixat.
Ens llegim!
Una altra valenciana que ha descobert el teu blog!!!!
tenen raó els companys valencians: fixa't. Ací llegeixen el Torrent els castellanoparlants que van als cursets de valencià (cursos de sindicats, conselleria, EOI...). La gent del "mundillo" (profes d'institut etc, no hi perdem el temps. I no per res, perquè de temps n'hi ha poc, i hi ha molt bons escriptors als quyals ignoreu per complet.
Una abraçada des de Catí, un poble on fem un formatge boníssiiiiiiiiiiim.
PD: M'ha encantat el blog. m0has despertat la curiositat per Màrius Serra. El llegiré
Hola Francesca. És gràcies als vostres comentaris que aquest racó de la xarxa té algun sentit. Fins aviat.
MAGNÍFICA la lectura d'en m serra. Moltes gràcies per la recomanació. Petons
Me n'alegro, Francesca. El Màrius Serra és un gran escriptor que cal seguir de ben a prop.
Uep blocaires!
Aiii aquesta!! Me sap greu no poder dir el mateix que de la segona part. La trilogia cosseja d'aquesta cama, en la meva modesta opinió.
Ep! però potser és per les inevitables comparacions, ja que si no fos així, potser se salvaria.
Salut!
Hola Queralbs, per mi la millor de les tres és la primera, "Societat limitada". Aquesta última sembla que sigui de transició cap a una altre cosa o faci l'ullet als inicis del Ferran Torrent amb el Butxana.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home