Narcís Comadira. Lírica lleugera. Drama punk.
Fa el punk a la punka:
uf!, tia, això és massa,
la punka que es passa,
a mi me la trunca.
I la punka al punk:
me’n faré una amb motllo,
que a mi em va el rotllo
i el tunc que tan tunc.
El punk: tia, té,
t’anirà més bé,
li fa, i se la talla.
Queda una navalla
i una tita seca
a la discoteca.
Etiquetes de comentaris: Altres poetes
7 Comments:
Molt curiosa la poesia, no sabia que el Comadira escrivia aquesta mena de poesies. A quin llibre la puc trobar?
Gràcies.
Anònim, la trobaràs al llibre "Lírica lleugera" Edicions 62 - Empúries 2000.
El 25 de desembre punk, punk, punk
Un descobriment. Els grans poetes també escriuen poemes estúpids.
Que la poesies a vegades no siguin tan serioses, tan intel·lectuals, tan sensibleres i siguin una mica gamberres em sembla molt sa, molt normal, molt higiènic. No trobeu?
PATÈTIC
Anònim, és un "divertimento"...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home