28 de novembre de 2006

Narcís Comadira. Lírica lleugera. Drama punk.

Fa el punk a la punka:
uf!, tia, això és massa,
la punka que es passa,
a mi me la trunca.

I la punka al punk:
me’n faré una amb motllo,
que a mi em va el rotllo
i el tunc que tan tunc.

El punk: tia, té,
t’anirà més bé,
li fa, i se la talla.

Queda una navalla
i una tita seca
a la discoteca.

Etiquetes de comentaris:

7 que prenen la paraula links to this post

7 Comments:

Anonymous Anònim said...

Molt curiosa la poesia, no sabia que el Comadira escrivia aquesta mena de poesies. A quin llibre la puc trobar?

Gràcies.

05 de desembre, 2006 15:05  
Blogger Biel Barnils said...

Anònim, la trobaràs al llibre "Lírica lleugera" Edicions 62 - Empúries 2000.

10 de desembre, 2006 18:55  
Anonymous Anònim said...

El 25 de desembre punk, punk, punk

12 de desembre, 2006 21:06  
Anonymous Anònim said...

Un descobriment. Els grans poetes també escriuen poemes estúpids.

04 de gener, 2007 09:50  
Blogger Biel Barnils said...

Que la poesies a vegades no siguin tan serioses, tan intel·lectuals, tan sensibleres i siguin una mica gamberres em sembla molt sa, molt normal, molt higiènic. No trobeu?

12 de gener, 2007 09:02  
Anonymous Anònim said...

PATÈTIC

08 de juliol, 2007 19:41  
Blogger Biel Barnils said...

Anònim, és un "divertimento"...

09 de juliol, 2007 08:52  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home