Joan Vinyoli. Vent d’aram. Joc d’escacs.
De vegades els himnes
són per aquells que estan
sota la terra.
Aquí, nosaltres
vivim encara en el sinistre
destí dels homes.
I mirem com juguen
a escacs.
Avancen els peons
per molts que en caiguin. Salten
com els cavalls i, ràpids,
obliqüen com l'alfil.
Sacrifiquen la dama i, ja quasi
perduts, enroquen.
Que el rei aguanta fort
-però segur
que amb tots els atributs, ceptre i corona,
acabarà caient.
són per aquells que estan
sota la terra.
Aquí, nosaltres
vivim encara en el sinistre
destí dels homes.
I mirem com juguen
a escacs.
Avancen els peons
per molts que en caiguin. Salten
com els cavalls i, ràpids,
obliqüen com l'alfil.
Sacrifiquen la dama i, ja quasi
perduts, enroquen.
Que el rei aguanta fort
-però segur
que amb tots els atributs, ceptre i corona,
acabarà caient.
Etiquetes de comentaris: Joan Vinyoli
8 Comments:
Acabo de descobrir el teu fantàstic bloc. Em sembla que a partir d'ara en seré assidu. Sobre el poema, no és un dels millors de vinyoli però clar, a mi m'agraden els escacs i m'és molt pròxim.
Endavant amb la pàgina. L'enhorabona!
Gràcies galifardeu.
Potser sí que aquest no és el millor poema de Vinyoli però parla dels escacs, que també m'agraden molt. I de la monarquia, que no m'agrada gens.
Em fa feliç que em diguis que seràs un assidu d'aquest racó de la xarxa. I si de tan en tan deixes un comentari llavors ja em faràs molt feliç.
Jo també et felicito pel blog i per haver escollit Vinyoli, segurament un dels millors poetes catalans contemporanis.
Gràcies, Veí de dalt.
Vinyoli és fantàstic, oi? Es mereixeria un bloc per ell sol...
Vinyoli està molt bé pel que he llegit fins ara. Però em falta molt per descobrir. Per mi, el que m'ha entussiasmat més de moment és Miquel Martí i Pol. Per cert, heu llegit l'espistolari entre aquests dos grans poetes? A mi em va servir per entendre una mica més la poesia. Pots veure la vessant més humana i entendre més la motivació d'alguns dels seus llibres.
Hola Galifadreu, no, no conec l'epistolari entre el Vinyoli i el Martí i Pol, però segur que és prou interessant.
L'epistolari és un gènere poc explotat i des del meu punt de vista d'un gran valor.
A mi m'agrada més Vinyoli. De Martí i Pol vaig penjar la poesia "Ara mateix" fa uns quants mesos.
Gràcies pel teu comentari. Fins aviat.
Quin poema! Encara recorde la sensació que vaig tenir la primera vegada que el vaig llegir... crec que hi ha una nova persona darrere d'aquells primers poemes de Vinyoli que vaig llegir...
Gràcies per fer-me recordar!
Bonic blog
Gràcies anònim.
És motiu d'orgull que des del País Valencià també entreu i deixeu el vostre comentari al TINTA XINESA.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home