Miquel Bauçà. Una bella història. Una vegada encara...

Una vegada encara, anit, torn a pensar
que si no t'haguessis mort com et morires,
jo, a l'estiu, t'hauria recollit
molts feixos de llenya seca per cremar
a l'hivern a la foganya i perquè tu
poguessis adormir-te vora la flama. Aleshores,
els teus somnis haurien fuit per camins de tendresa
i s'haurien omplert de petites illes de felicitat,
petites illes contra la meva trista adolescència.
Per Santa Margarida hauríem anat a la fira del poble,
i després hauríem anat a veure el mar.
Quan la vellesa t'hagués acalat,
jo mateix t'hauria fet un gaiato d'ullastre,
i els verderols haurien xiulat enmig de les roselles.
Jo hauria duit uns calçons apedaçats i descolorits,
i un capell de palla m'hauria tapat un poc els ulls.
Quan les figueres que estan devora el camí
haguessin començat a deixar caure les fulles,
jo mateix hauria preparat un poc de terra per tapar-nos
a tots dos, si no t'haguessis anat fent aquella rialla de morta. 

-versió de 1962-


Aquest vespre, un altre cop, em retorna a la memòria
que si no haguessis fuit tan de sobte com ho feres,
jo, a l’estiu, t’hauria duit feixos prims de llenya seca
per poder fer foc tots sols, a l’hivern, a la foganya,
i perquè poguessis tu adormir-te fitant flames,
els teus somnis amarats d’illes clares de faustesa,
illes contra un passat llord. Per la festa de la Santa,
bé t’hauria duit al mar i també a mirar la fira.
Jo mateix t’hauria fet, la vellesa pervinguda,
un gaiato a l’ullastrar, tot sentint entre roselles
el piular dels verderols. Als calçons i a la camisa,
tu m’hi hauries fet repunts, i en un alat capell de palla
les lletjors m’haguera tret de la vista extenuada.
Quan haguessin començat a deixar caure les fulles
les figueres del camí, jo t’hauria cavat terra
per tapar-nos ben plegats, si no haguessis pres la fuita,
sense dir-m’ho, només fent aquell riure cru de morta.

-versió de 1985-

Biel Barnils Carrera · Miquel Bauçà. Una vegada encara...

2 que prenen la paraula