10 d’octubre del 2006

Lecturas buenas y malas. A. Garmendia de Otaola. El mensajero del corazón de Jesús. 1953.

Ho haig de reconèixer, no he llegit ni llegiré mai el llibre que comento aquesta setmana, només l’he fullejat vagament.

És una enciclopèdia literària que recull comentaris de milers de llibres i autors. La retòrica, la gramàtica, l’adjectivació i el to perfilen molt bé la manera de pensar del que la va escriure i dels lectors a qui anava dirigida. L’autor segueix fil per randa la ideologia imperant de l’època, ultra moralista, retrògrada, amiga fidel del règim feixista que llavors governava la pell de brau sense manies. Aquesta és una obra, però, útil i necessària per saber de quin peu calçaven aquella mena de gent.

La educación sentimental. Esta novela viene a ser la contraposición de Madame Bovary. Mientras en aquélla la mujer es la caída y la pecadora, en ésta es el hombre, pintando una mujer de la clase media llena de virtudes y verdaderamente honesta, quien se ve engañada por un esposo vicioso y disoluto, mas que, a pesar de sus adulterios, sólo siente amor verdadero hacia su esposa. Aunque no tan inmoral como Madame Bovary, la desverngüenza y falta de nobles sentimientos de que hace gala su autor, forman un conjunto muy poco recomendable, sólo apto para personas de muy sólida formación moral y firme criterio”.

Aquest volum de sis-centes vuitanta-sis pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres per no perdre la memòria històrica, amén”.

Etiquetes de comentaris:

6 que prenen la paraula

6 Comments:

Blogger arsvirtualis said...

De lectures com aquesta, si es tracta de mantenir la memòria històrica, n'hi ha per no oblidar-se'n mai més en la vida. Però ja se sap què passa amb la memòria i les seves circumstàncies selectives.

11 d’octubre, 2006 09:26  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Sí, la memòria és selectiva i a la pell de brau encara més...

11 d’octubre, 2006 16:01  
Anonymous Anònim said...

Aquest llibre és només un resum del "Novelistas malos y buenos ; juzgados por el P. Pablo Ladrón de Guevara." Bilbao : Mensajero del Corazón de Jesús, 1933. Ladrón de Guevara era del mateix poble de Pio Baroja ("a quien debiera llamarse impio"); segons va escriure. Com a "antimanual" va ser-me d'una ajuda inapreciable fa quasi quaranta anys perquè estava a la biblioteca del meu avi carlí. Li dec part de la meva "anti-educació" literària. Bastava llegir-lo al revés per tenir una panoràmica perfecta de la història de la literatura. Ramon Alcoberro

21 d’octubre, 2006 22:39  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Ramon, aquella colla de gent us van donar tres feines: aprendre, desaprendre i tornar a aprendre. Tot coneixement és una mica això, oi?

22 d’octubre, 2006 14:42  
Blogger Jordi Gonzalez said...

On vas trobar aquest llibre? Jo el vaig trobar a la Biblioteca de Salt de casualitat i pensava que era una peça única. El vaig portar a casa per fullejar-lo amb tranquilitat i una mica i anem llibre i jo al carrer per sempre més.
Vaig riure com un posés algunes de les definicions.
I avui de casualitat el torno a trobar aquí.

03 de gener, 2008 06:42  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Jordi, jo el vaig trobar dins un bagul ple de llibres antics. Devia ser del meu tiet o del meu avi matern de Ribes de Freser. Tota una troballa!

03 de gener, 2008 10:26  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home