13 de setembre del 2006

Societat limitada. Ferran Torrent. Columna edicions. 2002.


El Tigre de Sedaví posa el dit a la nafra a una ciutat i a una gent que coneix molt bé. Els seus dards mai són llançats a la babalà, ho fa sempre amb raons de pes i apuntant. S’ho deu passar pipa, com el lector, que riu a estones i a d’altres s’indigna llegint les misèries de la societat valenciana actual i de la nostra en general.

“A diferència de la burgesia catalana, delerosa de seure en una llotja del Liceu, els empresaris valencians han tingut i tenen en la cacera el símbol de distinció social. L’empresari valencià, també, ha preferit sempre les putes a la tradicional querida. Una qüestió de pragmatisme: les querides compliquen la vida i al llit no són tan professionals; el que pugues pagar amb diners t’ho estalvies en maldecaps. Premissa important en un teixit empresarial on els negociants i els vividors són ben visibles”.

Aquest volum de dues-centes noranta-quatre pàgines quedarà amorrat al piló de “novel·les del Ferran Torrent per rellegir”.

Etiquetes de comentaris:

6 que prenen la paraula

6 Comments:

Anonymous Anònim said...

biel:
em sembla que ferran torrent ja té enllestit el tercer volum d'aquesta triologia-retrat de la societat valenciana, dels seus polítics, i del seu menenfotisme. L'esper amb candeletes.

14 de setembre, 2006 07:43  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Jo també, Alícia. Els coneix molt bé, els ha patits i sap molt bé com explicar-se. Algun dia al "Tinta xinesa" parlaré dels altres dos llibres de la triologia.

14 de setembre, 2006 08:44  
Blogger arsvirtualis said...

Empresaris, polítics, putes, alguna que altra "directora" d'un diari, i una eficient secretària de partit. Una fauna amb la qual la fi de les "aventures" no és pot veure fàcilment.

14 de setembre, 2006 20:38  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Per parlar de tota aquesta fauna el Torrent ha necessitat tres llibres gruixuts. Haurà quedat ben descansat. I crec que com a escriptor ha tret el millor de si mateix; tot i que em va agradar moltíssim "Gràcies per la propina", que és una altre mena de llibre.

17 de setembre, 2006 19:44  
Anonymous Anònim said...

Uep lector@s!

Aquesta esplèndia novel·la dibuixa perfectament les relacions entre els partits polítics i el poder econòmic, així com el complicat entrellat de dins els partits polítics, tot d'una manera molt amena.
El recoman.

Salut i sort!

02 d’octubre, 2007 20:33  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Exactament, de manera amena explica aquests entrellats que dius, Querlabs. Entrellats presents al País Valencià i als països amb representació democràtica en general.

04 d’octubre, 2007 20:55  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home