La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el M.I.L. Carlota Tolosa. Editorial Empúries. 1999.
Crònica, treball d’investigació sobre el M.I.L, la detenció de Salvador Puig Antich i la seva execució al garrot vil el 2 de març del 1974. Indispensable per contrastar els punts de vista de Francesc Escribano al llibre Compte enrere i de Manel Huerga a la pel·lícula Salvador.
Carlota Tolosa és el pseudònim d’Elisabet Bonshoms, Montse Majench, Xavier Montanyà, Margarida Palomar, Carles Ruiz, Elisabet Sabartés, Rosa Serra, Carles Serrat, Dolors Tubau i Ramon Barnils, coordinador i ànima d’aquest llibre.
“Un més entre tothom, aquell mateix dia vaig jurar que faria personalment alguna cosa, també única, per revenjar-me de la part de l’agressió que em tocava. Aquella mateixa tarda vaig començar a fer l’únic que podia fer, vistes les meves capacitats: aplegar informació, dades, noms, sobre el cas, amb la intenció d’escriure’n un llibre i explicar tot allò que no s’havia explicat, tot allò que podia explicar per què la ciutat, el país, l’opinió pública s’havia vist afectada per l’execusió de Puig Antich, de forma única i sense comparació amb les reaccions davant d’altres esdeveniments d’abans i de després”.
Aquest llibre de cent setanta-nou pàgines quedarà amorrat al piló dels “llibres sentimentals”.
Carlota Tolosa és el pseudònim d’Elisabet Bonshoms, Montse Majench, Xavier Montanyà, Margarida Palomar, Carles Ruiz, Elisabet Sabartés, Rosa Serra, Carles Serrat, Dolors Tubau i Ramon Barnils, coordinador i ànima d’aquest llibre.
“Un més entre tothom, aquell mateix dia vaig jurar que faria personalment alguna cosa, també única, per revenjar-me de la part de l’agressió que em tocava. Aquella mateixa tarda vaig començar a fer l’únic que podia fer, vistes les meves capacitats: aplegar informació, dades, noms, sobre el cas, amb la intenció d’escriure’n un llibre i explicar tot allò que no s’havia explicat, tot allò que podia explicar per què la ciutat, el país, l’opinió pública s’havia vist afectada per l’execusió de Puig Antich, de forma única i sense comparació amb les reaccions davant d’altres esdeveniments d’abans i de després”.
Aquest llibre de cent setanta-nou pàgines quedarà amorrat al piló dels “llibres sentimentals”.
Etiquetes de comentaris: Ramon Barnils
4 Comments:
Biel,
la teva proposta sembla molt encertada.
He vist la peli d'en Huerga i t'asseguro que no acabes d'entendre gaire res del M.I.L.
Me l'apuntaré a la llista dels "pendents".
Bones lectures i salut!
SU
Biel, Ara falta el comentari de la pel.lícula... La vaig anar a veure i m'agradaria coneixe la teva visio. Per cert, en un article de la Imma Medino (em sembla que es diu així) d'El Punt feia referència al llibre de la Carlota, que per cert és l'únic que m'he llegit, tot i que sembla que l'únic sigui un altre. Una abraçada!
Su, tens raó, acabes sortint de la pel·lícula sense saber què era el MIL. Potser llegint el de la Carlota Tolosa ho acabes sabent més...
Arnau, la peli no em va entusiasmar (em sembla que a tu tampoc). Pel meu gust allarga molt la part final per caure en la llagrimeta fàcil i és poc creïble el bon rotllo entre el carceller i el Salvador i el "puta Franco" d'aquest al final (tot i que no sé si relament va passar o no, algú ho sap?)
Dit això, és una visió més de la mateixa història i benvinguda sigui. En falten més, t'animes a fer-la?
Per cert, no es diu gaire (o gens) que la "màfia antifranquista de l'època" no van fer gaire res per salvar-lo perquè no era dels seus. M'hauria agradat saber què haurien fet si el Salvador hagués militat al PSUC o a Bandera Roja, per exemple.
No surts del cine dient "visca la revolució" sinó "no a la pena capital i que dolents eren els franquistes" cosa que ja sabíem quan hi vam entrar.
"A qui ho entengui, salut!"
La peli et deixa sentiments agredolços, tot i que entres predisposat a imbuir-te en la història i a deixar-te endur, especialment si vas viure d'adolescent aquella tràgica mort. La peli çes molt televisiva, molts primers plànols, amb escenes brillants (la mani, les darreres hores amb les germanes,...) i d'altres poc creïbles (l'estirabot del funcionari al final). Vol explicar molt i no saps si és una peli contra la pena de mort (que sí), una hagiografia de Salvador (que també) o una explicació històrica del tardfranquisme i del MIL (que no). Però em va agradar i em va commoure. El llibre de la Carlota no l'he llegit. Sí el e l'Escribano, evidentment, la base del guió de la peli.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home