20 de setembre de 2006

Enric Casasses. La manera més salvatge. Rim.

Era per estimar-te
que em vaig fer pobre,
tots dos fugint de casa
i tu d’escola.

Tu no tenies feina i
jo em vaig fer pobre,
te’m vaig fer barraqueta i
sentírem ploure.

Vam tremolar together
hiverns duríssims
dormint a les esquerdes
dels precipicis.

I un dia ja no hi eres,
et faltava una rima
i jo que tinc les meves
no la tenia.

Els meus versos tremolen,
els has tocats tots i ara
quan tornin, si és que tornen,
la rima serà una altra,
tindrà la teva marca.

Etiquetes de comentaris:

4 que prenen la paraula links to this post

4 Comments:

Blogger Biel Barnils said...

Aquesta poesia inèdita formarà part d'un futur recull de l'autor.
Ara la podeu escoltar al fantàstic CD "La manera més salvatge" que firma amb el Pascal Comelade. No té pèrdua.

20 de setembre, 2006 19:45  
Anonymous Anònim said...

I el PSOE, què?

04 de gener, 2007 09:52  
Blogger Stupidream said...

"dormint a les esquerdes
dels precipicis" M'encanta aquesta frase, és boníssima. Estic obsessionat al disc aquest...ai!
Salut
Jordi

25 d’abril, 2007 16:16  
Blogger Biel Barnils said...

Stupidream, hi ha versos que et queden gravats per sempre més, oi? Sí, aquest cedé és una delícia. Salut!

27 d’abril, 2007 09:48  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home