12 de juliol del 2006

Yoshimoto Takaaki. Poesia japonesa contemporània. L’esquizofrènic.


L’estació inquietant es fa tardor.
El teu altre jo no tornarà mai més.
Desperta’t ja de l’al·lucinació.
L’amor d’una dona, encara penses haver-lo perdut.

Oh, la teva sensació de pèrdua
és la de tothom per tot el món.
És que pots estrènyer en els teus pobres braços,
no ja un dona, sinó el paisatge que t’ha humiliat?
Pots agafar la revolució del món sencer que esclata com un volcà,
aquella pressió i la temperatura pesant que l’envolten participant-hi.
El teu altre jo no tornarà mai més.
Ha fugit robant-te
els quaderns amb les dates de les falses pastorals,
l’amor de les dones i el seu encant,
el repòs de dormir,
el cor en l’aprovació de l’ordre de Déu,
el plaer de l’artifici de l’estratagema,
la facilitat dels lligams
i quasi tota la memòria del passat.
El paisatge on ja no pots adaptar-te es fa tardor.
Tu, en la ciutat obscena al fons de l’Àsia,
mires les flors de tota mena d’humiliacions descloure’s entre el desig de les dones,
i les veus caminar pels carrers com si fossin ombres.
Saps que el deliri i la solitud t’obsessionen per destruir-te.
Sents venir el teu seguici fúnebre davant teu, darrere teu.
Tu, amb els teus ulls d’invàlid,
et passeges per qualsevol metròpoli de l’odi.
Encara que els medicastres et diguin
que necessites refer-te una mica i tenir confiança,
no te’ls creguis.
La teva sensació de pèrdua
és la de tothom.
Cavalcant damunt d’una allau d’homes l’hivern arriba.
La teva salvació i la teva cura depenen de si els suportes.
El teu altre jo no tornarà mai més.
Creus que pot tornar gràcies al voltatge dels aparells de xoc?
Oh, tu no ho creus.
La teva caiguda i la teva introversió és la de tot el món.
Els ocells inquitents travessen la tardor inquietant.
El silenci dels ocells reflecteix el teu silenci.
Quan els ocells s’escampen pel cel espantós
el teu esperit s’escampa també per l’espantós futur.
Pobra estació, bruta, inquietant.
La terra per on, malalt, camines,
al fons de l’Àsia, infanta presons i manicomis.



Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula