9 de juliol de 2006

Primera volada. El nord. Josep Pla. Edicions Destino. 1992.

Tercer volum de l’edició 10è aniversari que no supera la immillorable edició vermella de l’Obra completa Edicions Destino (1966-1992). Conté els llibres Girona, un llibre de records, Barcelona, una discussió entranyable, Madrid, 1921. Un dietari, Cartes de lluny, Cartes de més lluny i Viatge a Rússia el 1925.

És un Pla viatger, és a dir de la primera època, però de diferents anys. És el Pla que recorda la seva joventut a Girona, el Pla que ens explica la Barcelona de quan estudiava a la universitat i el Pla fent de periodista corresponsal a Madrid, Europa i Rússia.

“No interessava d’ensenyar, de recordar, de relacionar, de pensar, de raciocinar, de concordar. Interessava d’emmagatzemar, un dilluns, en un cervell determinat, una massa de paraules que el dimarts s’havien esvaït i volatilitzat. Era una instrucció destinada a crear un país de primaris, una buidor total en els esperits, una taula rasa”.

Aquest volum de vuit-centes trenta-cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “l’obra completa de Josep Pla”.

Etiquetes de comentaris:

6 que prenen la paraula links to this post

6 Comments:

Blogger Neus said...

Com sempre pren nota de les teves recomanacions. Per ón pares?

11 de juliol, 2006 23:20  
Blogger Biel Barnils said...

Aquí hi sóc dos cops per setmana, com a mínim fins a finals d'any...

17 de juliol, 2006 18:27  
Blogger Alprazolam said...

Hola Biel: espero que llegeixis aquest comentari a un post que ja fa força temps (un any, per ser exactes) que vas escriure.

Creus que en Josep Pla va escriure Girona: un llibre de records? Perquè en el pròleg el mateix Pla diu que qui ho va escriure va ser un seu amic difunt, un tal Albert Ferrer de Palafrugell.

Sona estrany que Pla hagués inclòs un escrit que no fos seu a la seva Obra Completa (que m'estic llegint tota sencera), per això, des que vaig començar a llegir aquest volum (Primera volada) no puc deixar de preguntar-me si realment aquest Albert Ferrer no és producte de la seva imaginació o què sé jo. Aviam si m'ho pots aclarir! Si ho saps, contesta'm al mail, sisplau!

29 d’abril, 2007 09:23  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Alprazolam, sempre procuro contestar tots els comentaris que em deixeu, encara que faci més d'un any que pengés el llibre o la poesia. L'única gràcia del "Tinta xinesa" són els vostres comentaris!

Del Pla et puc dir que era un gran plagiador. I no se n'amagava. De fet el van fer fora d'un diari (El Sol?) per plagiar un article. I plagiar no és fàcil. S'ha de saber copiar.
També hi ha algun homenot, em sembla recordar, que no el va escriure ell. I entre el corrector Bardagí i l'editor Josep Vergés hi ha poca obra que ens hagi arribat directament de Pla (i sense plagiar de ningú!)
Tot això no treu que sigui un dels millors escriptors que ha donat aquests països nostres. A mi m'apassiona. De fet vaig estar a punt de dedicar-li un bloc per ell sol.
T'estàs llegint l'OC? Jo també. I la idea de ser jove i de tenir tota la vida per endavant per llegir-la m'excita, m'estimula.
Sempre que vulguis parlar de Pla o de qualsevol altre llibre o poesia que proposi aquí t'espero.

03 de maig, 2007 19:55  
Anonymous Llorenç said...

Hola,

m'estava fent exactament la mateixa pregunta que Alprazolam i he anat a parar a aquest bloc.

He trobat una resposta a la pàgina 11 del següent número de la Revista de Girona:
http://www.revistadegirona.cat/recursos/1982/0098_009.pdf
en un article de Narcís-Jordi Aragó, que diu "Sigui perquè Pla té una certa vergonya íntima d'airejar els seus records, sigui perquè recorda la indignació dels gironins contra el "Josasafat" de Bertrana o contra el text de Sagarra que es convertiria en el capítol tercer d'"All i Salobre", el cas és que es cura en salut i, en un brevíssim prefaci, atribueix el llibre a l'imaginari "pobre condeixeble i amic Albert Ferrer", que li hauria lliurat el manuscrit poques setmanes abans de morir. Aquesta estratagema (...)"

Apa siau

10 de juny, 2009 20:47  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Llorenç, gràcies pel comentari, bona troballa! Doncs sí, tenia raó l'Alprazolam.

12 de juny, 2009 10:00  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home