David Castillo. Menta i altres poemes. Poblenou flash-back.

Ploren les aranyes després de la desocupació dels gitanos. Policies municipals i nacionals els han fet fora del barri sense altra instrucció que acomplir l’ordre del jutge i els manaments de la santa legislació vigent. Amén. Ploren els gitanos per tu, costa on aferrar-me, menta, quan a la mitja tarda miro el carrer Pallars i la meva ànima vola lliure del teu record. Breu és la desesperació d’Espronceda, estrident la vida de Lope al carrer paral·lel, la imatge del laberint en què et vas capficar, el satèl·lit de l’amor que proclamaves des de York, des de qualsevol sobre. I et voldria fer un poema com un vibrador, un poema que t’ensenyés les avingudes desgraciades del meu barri, el somriure de Durruti mort, la màscara de Durruti mort a qui pregava la meva àvia. No m’enganyaran els somnis ni la neurosi, ni la teva carpeta d’apunts de Calders, potser les teves espatlles nues i brillants després de les gotes que t’esquitxen. He crescut en tu fins a la superstició.