Miquel Bauçà. Una bella història. Amics...
Amics, anit,
perdoneu aquesta petita excitació.
Us he de dir... que he decidit seguir vivint,
vestir-me com vosaltres, correctament,
amb corbata; i, com cal, traçar-me
uns plans dignes, per tota la vida, plens de sentit.
Amics, anit,
ara que encara els meus ulls poden veure
coses belles –gessamins, donzelles, libèl•lules-
i tantes d’altres coses –escenes casolanes,
familiars, escenes de violència-,
anit, doncs...
-versió de 1962-
Perdonau, amics, anit,
aquest breu entusiasme.
He de dir que he decidit
persistir, tornar a vestir-me
amb corbata, com tothom,
i traçar-me uns plans condignes,
per la vida. Amics, anit,
quan encara em deixen veure
coses belles —gessamins,
flors de neu, donzells, libèl·lules...—
anit, doncs, amics, com deia...
2 Comments:
Aquest poema d'en Bauçà és brutal. Si no recordo malament, és un dels textos que van escollir per formar part del docudrama d'en Villaronga...
Sí, David, em sembla que sí que va sortir al documental del Villaronga.
Bauçà, oi que impressiona?
Publica un comentari a l'entrada
<< Home