13 de juny de 2006

Miquel Bauçà. Una bella història. Amics...

Amics, anit,
perdoneu aquesta petita excitació.
Us he de dir... que he decidit seguir vivint,
vestir-me com vosaltres, correctament,
amb corbata; i, com cal, traçar-me
uns plans dignes, per tota la vida, plens de sentit.
Amics, anit,
ara que encara els meus ulls poden veure
coses belles –gessamins, donzelles, libèl•lules-
i tantes d’altres coses –escenes casolanes,
familiars, escenes de violència-,
anit, doncs...

Etiquetes de comentaris:

2 que prenen la paraula links to this post

2 Comments:

Blogger David Madueño said...

Aquest poema d'en Bauçà és brutal. Si no recordo malament, és un dels textos que van escollir per formar part del docudrama d'en Villaronga...

16 de juny, 2006 13:39  
Blogger Biel Barnils said...

Sí, David, em sembla que sí que va sortir al documental del Villaronga.
Bauçà, oi que impressiona?

16 de juny, 2006 14:27  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home