7 de juny de 2006

J.V. Foix. L’estrella d’En Perris.


Diuen que la filla de l’esclopaire, gollut i amb poca feina, és boja, i la gent en fuig quan hi topa. Riu, envermellida i escabellada, del matí al vespre. Riu, cansada de tant de riure, i dibuixa signes estranys a les parets, que jo crec evocatius. Riu, a primera hora, quan fa ganyotes als mecànics dels cotxes de línia; riu quan s’enaigua a la font de la vila, i es descorda i aireja el cos; riu quan balla tota sola al clar de lluna, i riu, més que mai, quan els altres ploren. El capellà l’exorcita quan ella vol entrar al Temple, en dies d’oratge. Avui l’he trobada quan, hereva dels déus i coronada de violes, cantava al peu de les tombes, dolça i afinada. Més tard, l’he vista quan amagava uns papers. Tota amarada de sol, m’ha mirat i ha fugit. Tocat migdia, quan, corredor de plaça, venia de fer les tendes, se m’ha acostat amb una faldada de roselles i me n’ha donat un pom.–Vós no em feu riure, ha dit. M’ha agafat pel braç, i m’ha fet seguir per un corriol perdedor entre arbres fruiters. –No, vós no em feu riure gens. M’ha mirat tendrament i, amb timidesa de vestal, m’ha donat un plec de fulls manuscrits on conta, amb lletra segura, clara i torbadora ensems, històries fora d’ús, llunyanes i actuals, que jo, lector llarg de ficcions, no recordo que mai cap escriptor hagi tingut prou talent per a transcriure.






Etiquetes de comentaris:

6 que prenen la paraula links to this post

6 Comments:

Anonymous joana said...

senzillament...l'he trobat preciós

08 de juny, 2006 16:47  
Blogger Biel Barnils said...

Sí joana? A mi també m'agrada molt aquesta prosa poètica. No em canso de rellegir-la i a cada volta hi trobo un matís nou. Foix és difícil d'entrada però deixa de ser-ho. Llavors és "preciós" com dius tu, únic, irrepetible.
Que Foix és complicat i hermètic és en part veritat i en part una falsa etiqueta. Si et fa anar sovint a consultar al diccionari què més vols? Ademés d'emocionar t'instrueix, oi?

08 de juny, 2006 17:21  
Anonymous joana said...

Si...la poesia escrita en prosa em dóna la sensació de quedar atrapada en la història sense quasi ni adonar-me'n, les paraules enllacen unes amb les altres d'una forma excepcional...per a mi, pot arribar reunir el millor de cada gènere, la fluidesa de la prosa i la música en que la poesía transforma a les paraules. Aprofito per dir-te que cada setmana visito aquest blog, el trobo molt interessant i inspirador. Una font de petits tresors! Gràcies, Biel

09 de juny, 2006 09:37  
Blogger Biel Barnils said...

Gràcies a tu, Joana.

09 de juny, 2006 10:40  
Anonymous Anònim said...

una velada un amic em va escriure, parafrasejant Segarra, ves F al pis de dalt, i deixa'ns a nosaltres...

16 de juny, 2016 16:49  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

"Vés Foix a prendre intensament pel cul i deixa'ns a nosaltres disfrutar del mar", està a la poesia satírica d'en Segarra.

29 de juny, 2016 14:10  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home