25 de juny de 2006

Cinema, modernitat i avantguarda (1920–1936). Joan M. Minguet Batllori. Edicions 3 i 4. 2000.

Aquest llibre és una petita joia, molt ben escrit i documentat, que ens permet reviure les reaccions de tota mena que va comportar l’aparició del cinema al nostre país. Reivindicat pels avantguardistes del moment serà motiu de disputes i enceses polèmiques entre partidaris i detractors.

A l’assaig, ple de referències a escrits de l’època, queden reflectides les pors i les incondicionals fílies davant el fet cinematogràfic. El govern espanyol, per exemple, va promulgar un decret que obligava a doblar totes les pel·lícules al castellà i prohibia explícitament les versions originals subtitolades en català.

“Així, doncs, les primeres reaccions de l’alta cultura catalana van ser contràries al cinema. I aquesta oposició se centrava, per un costat, en la nefasta influència que el cinema exercia sobre el teatre, espectacle de la burgesia per antonomàsia; i, per un altre costat, en els crits d’alerta que els eclesiàstics i moralistes llançaven en contra d’aquell nou espectacle que, adduïen, malmetia la salut física dels espectadors (a causa de les deficiències en els primers aparells de projecció) i, sobretot, malmetia la seva salut mental.”

Aquest volum de cent setanta-vuit pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres d’assaig sobre el cinema.”

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula links to this post

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home