A paraules em convides. Meravelles, curiositats i sorpreses del llenguatge. Ramon Solsona. Columna Edicions. 2005.

Assaig sobre la llengua catalana escrit a partir de les aportacions que centenars d’oients van fer a dos programes de ràdio durant més de tres anys. L’autor es limita a ordenar, classificar i complementar tota mena de paraules, expressions, variants dialectals i frases fetes d’arreu dels Països Catalans.

El resultat és un llibre molt assequible que mostra la llengua que ara es parla i les seves infinites possibilitats. La llengua és viva i canviant i aquest llibre pretén baixar-la de l’olimp de la cultureta a peu de carrer. S’hi poden llegir des d’aportacions exactes i contrastades fins a aproximacions difícils de comprovar.

“Si es té l’ànim ben disposat, es poden trobar raspadures de metalls preciosos entre l’escòria, on sembla que no hi pugui haver material lingüístic d’interès. Coromines parla amb menyspreu de la runa del llenguatge vulgar. Ens hi referirem després, però avancem que no compartim la desqualificació. La runa també mou el llenguatge. Els etimòlegs saben prou bé que, sense la runa lèxica del passat, la meitat de les paraules d’avui no serien com són o no existirien. Quan una persona d’escassa cultura diu que un moble és un simfonier, en lloc d’un chiffonnier, o quan converteix la marca de gelats Frigo en el nom comú frígol, ens està donant tota una lliçó de llengua”.

Aquest llibre de tres-centes vint-i-una pàgines quedarà amorrat, per sempre més, a la pila de “llibres sobre la llengua”.