17 de maig de 2006

Miquel Martí i Pol. L’àmbit de tots els àmbits. Ara mateix.

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Etiquetes de comentaris:

4 que prenen la paraula links to this post

4 Comments:

Blogger galifardeu said...

Un dels millors poemes de MMP. I també una gran versió de Lluís Llach.

28 de novembre, 2006 23:56  
Blogger Biel Barnils said...

Sí, a mi em posa la pell de gallina.
I la versió que en fa el Titot dels BRAMS al seu últim disc en directe també.

29 de novembre, 2006 08:36  
Blogger raquel said...

Veig que és un poema versionat: ens deu agradar fer el ronso d'aquesta manera,... però és que sona tan bé!

26 de maig, 2007 15:29  
Blogger Biel Barnils said...

És un poema d'una gran força que de tan en tan m'agrada rellegir. I segur que altres músics l'han versionat o el versionaran, doncs en veu alta funciona molt bé. Proveu-ho.

26 de maig, 2007 19:11  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home