31 de maig de 2006

Konstantinos Kavafis. Les poesies de C. P. Cavafis. Veus.

Veus ideals i estimades
dels que han mort, o dels que ens són
perduts com ho són els morts.

De vegades, en els somnis ens parlen;
de vegades, pensant, les escolta el cervell.

I amb el seu so, un instant, ressons de la primera
poesia de la nostra vida tornen-
com una música, de nit, llunyana, que s’apaga.

Etiquetes de comentaris:

2 que prenen la paraula links to this post

2 Comments:

Blogger David Madueño said...

Biel, gràcies per seguir el llunÀtic. Jo també segueixo el rastre de la teva "Tinta xinesa", gràcies per descobrir-nos lectures interessants. M'agrada molt aquest poema d'en Kavafis.
Sort a tu també al Lletra! La veritat és que més enllà de la competició, el millor que ens pot passar és que guanyem lectors i lectores amb qui intercanviar els nostres gustos literaris...

02 de juny, 2006 09:58  
Blogger Biel Barnils said...

Sí, compratir el què t'agrada amb els altres. I que guanyi la lletra impresa!

02 de juny, 2006 10:09  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home