Konstantinos Kavafis. Les poesies de C. P. Cavafis. Veus.
Traducció d'en Joan Ferraté
dels que han mort, o dels que ens són
perduts com ho són els morts.
De vegades, en els somnis ens parlen;
de vegades, pensant, les escolta el cervell.
I amb el seu so, un instant, ressons de la primera
poesia de la nostra vida tornen-
com una música, de nit, llunyana, que s’apaga.
Etiquetes de comentaris: Konstantinos Kavafis
2 Comments:
Biel, gràcies per seguir el llunÀtic. Jo també segueixo el rastre de la teva "Tinta xinesa", gràcies per descobrir-nos lectures interessants. M'agrada molt aquest poema d'en Kavafis.
Sort a tu també al Lletra! La veritat és que més enllà de la competició, el millor que ens pot passar és que guanyem lectors i lectores amb qui intercanviar els nostres gustos literaris...
Sí, compratir el què t'agrada amb els altres. I que guanyi la lletra impresa!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home