Mai més. Diari urgent d’una catàstrofe. Suso de Toro. Ara Llibres. 2003.

Crònica dels esdeveniments ocorreguts entre els mesos de novembre i desembre del 2002 a la costa de Galícia.

A la tragèdia ecològica se li va sumar la ineficàcia i mentida dels governants i d'alguns mitjans de desinformació, però també les mostres de solidaritat i les primeres reaccions de la societat civil queden reflectides en aquestes pàgines. Suso de Toro ho escriu per necessitat, a raig, amb molta passió i astorament, amb ràbia. Amb el pas del temps, però, tots els seus auguris sobre el renaixement de la consciència nacional gallega han quedat desmentits. Llàstima.

“Són hores d’urgència que ens arrosseguen a tots. Quan escric això fa un mes que tinc la llibreta de la literatura tancada, els personatges de la història que estava escrivint se me’n van anar, van fugir espantats de la immensa marea negra, igual com van fugir els peixos del fons del mar. Els mateixos llocs on imaginava la narració que escrivia fa un mes, la fortalesa de Baroña, la Serra da Barbanza, Louro i les terres de Muros, van ser tocats per la metzina, aquests llocs de la meva imaginació es van embrutar. Només tinc el cap per a això que ataca aquesta costa atlàntica. La realitat té per norma conservar una distància de cortesia amb la imaginació, però aquesta vegada ha envaït el meu món imaginari. No hi ha lloc per a la ficció en aquest temps apressat, em va raptar aquesta realitat violenta”.

Aquest llibre de cent vint-i-quatre pàgines quedarà amorrat per sempre més a la pila de “llibres d’assaig de la història contemporània més recent”.