22 de març de 2006

Joan Vinyoli. Encara les paraules. Un home està cavant.

Un home està
cavant el tros i la posta
vermella li diu: Torna a casa,
que ja el dia es vincla.
I ho fa. A poc a poc es dreça,
plega el cistell, un instant
l’aixada fulgura
quan se la posa a l’espatlla.
Camina amb cura per les gleves
humides, roges, fins al rec;
pel canaró va rumiant,
vagament pensa en coses
petites de la vesprada:
sopar calent, dona, llit.

Etiquetes de comentaris:

2 que prenen la paraula links to this post

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

A vegades el desitjos materials, la cobdícia i la fam de poder ens enceguen i no ens deixen veure les petites coses que sostenen la vida d'una persona: l'amor, la lleialtat, l'amistat, .... A vegades però, en moments concrets, sembla que la mateixa vida es planti davant d'un mateix i li indiueixi un moment d'autoreflexió on el temps s'atura i la ment, més clara que mai, pot redreçar el camí torçat pel dia a dia i trobar l'essència més pura de la pròpia existència.

23 de març, 2006 09:23  
Blogger Biel Barnils said...

Anònim, ho has dit gairebé tan bé com el Vinyoli. Sí, realment coses importants, coses essencials, n'hi ha ben poques, "sopar calent, dona, llit". I cadascú tindrà
les seves, que no necessàriament les mateixes que l'altre però seran poques.
Perdem massa el temps amb coses no importants, no essencials. Sort en tenim de la poesia!

23 de març, 2006 17:31  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home