26 de març del 2006

Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent. Joan Triadú. Edicions Proa. 2001.

Diari de les vivències de l’escriptor i pedagog Joan Triadú mentre feia de professor a Granollers amb només setze anys. També explica els mesos d’estiu al seu poble natal, Ribes de Freser i la trista postguerra a Barcelona.
Quan per casualitat l’autor va trobar aquests quaderns oblidats en va fer una acurada tria i els va arreglar, corregir i complementar per publicar-los en forma de llibre. De lectura fàcil i ple de moments impressionants-de-debò que expliquen una dura vivència personal i col·lectiva com és una senyora guerra civil.

“15 d’agost de 1939, dimarts
Sardanes a Ribes, vigilades per la guàrdia civil. Sardanes de festa major, després de la repicada de campanes, amb l’església esfondrada. El meu pare les balla totes i li sap greu que jo no m’hi vulgui afegir. N’aprenc amb la meva cosina i les seves amigues. Però m’estimo més sentir la música. M’estava posat a tocar de la barana de la plaça, sobre el riu. Amb aquesta aire, sota la muntanya, la tenora em fa venir calfreds. M’estimo més no pensar amb tot el que ha passat i passa. El meu pare ha trobat una ocasió, a la mitja part, per parlar a peu dret amb un guàrdia civil que coneix i me l’ha presentat com el Mondéjar o una cosa així, pronunciant la o com la u. Li parlava de l’oncle Ignasi perquè li fessin un aval, ja que el guàrdia el coneixia i el tenia en bon concepte. A la mateixa rotllana hi hem vist balladors i balladores de famílies que no es fan, que s’han fet mal els uns als altres i encara se’n fan. Ni es parlen i ballen junts sense mirar-se”.

Aquest llibre de dues-centes setanta pàgines quedarà amorrat per sempre més a la pila de “dietaris sobre la guerra civil per rellegir”.

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula