Miquel Bauçà. Una bella història. Ens avorríem cordialment...
Ens avorríem cordialment, mútuament
i pensàrem, al final, que no calia
parlar-ne pus d’aquestes coses. Una picor
sense cap raó profunda ens envaïa
tant si sortíem pels parcs com si entràvem
dins qualsevol local d’amor.
I així, nosaltres, com a persones amb seny,
decidírem deixar-ho córrer, eficaçment.
L’oblit, aleshores...
-versió de 1962-
Sense haver-hi una raó,
el neguit ens envaïa,
tant a casa com al parc.
De tot cor ens avorríem
i pensàrem d'esma, ensems,
al final, que no calia
insistir i continuar.
I així, amb seny, com a persones,
decidírem d'acabar-ho.
-versió de 1985-
Etiquetes de comentaris: Miquel Bauçà
7 Comments:
Quin gran mestre, el Bauçà!
Ara fa poc he acabat de llegir Carrer Marçala i em va deixar bocabadat. A veure si per Sant Jordi cau Rudiments de saviesa...jejejeje
Salut
Buk
Has provat amb El Canvi? Aquest sí que et canviarà.
Demolidor sempre, Bauçà, demolidor...
Molt tendre i amarg a la vegada.
M'encanta!
"A Sumatra, no hi ha
ni un pattern que s’aguanti."
"Crida el llop a sa marona:
-Per què vàreu dur-me al món?
-Que ets beneit! A mi van dur-m’hi.
Què et pensaves? Tu vols ser més espavilat que els altres!"
Miquel Bauçà, Els estats de connivència
Biel:
Boníssim en Bauçà. Em fa venir escarrufaments. i allò que parlàvem, aquest també fa venir ganes de continuar llegint. A Rudiments, per exemple, la meua curiositat és inmensa. poema darrere poema va canviant de tema, però sempre posa el dit a la nafra.
el que em té intrigada d'aquest home és com és que és tan actual, que parla de coses del món, si ell vivia tan aIllat d'aquest món.
Vivia aparentment aïllat del món però crec que l'entenia més que ningú. No creieu?
Publica un comentari a l'entrada
<< Home