8 de febrer de 2006

Miquel Bauçà. Una bella història. Ens avorríem cordialment...

Ens avorríem cordialment, mútuament
i pensàrem, al final, que no calia
parlar-ne pus d’aquestes coses. Una picor
sense cap raó profunda ens envaïa
tant si sortíem pels parcs com si entràvem
dins qualsevol local d’amor.
I així, nosaltres, com a persones amb seny,
decidírem deixar-ho córrer, eficaçment.
L’oblit, aleshores...

Etiquetes de comentaris:

7 que prenen la paraula links to this post

7 Comments:

Blogger Buk said...

Quin gran mestre, el Bauçà!
Ara fa poc he acabat de llegir Carrer Marçala i em va deixar bocabadat. A veure si per Sant Jordi cau Rudiments de saviesa...jejejeje

Salut
Buk

08 de febrer, 2006 08:21  
Blogger Biel Barnils said...

Has provat amb El Canvi? Aquest sí que et canviarà.

08 de febrer, 2006 09:36  
Blogger emgiro said...

Demolidor sempre, Bauçà, demolidor...

08 de febrer, 2006 09:47  
Anonymous jordi said...

Molt tendre i amarg a la vegada.
M'encanta!

08 de febrer, 2006 11:52  
Anonymous magarrufa said...

"A Sumatra, no hi ha
ni un pattern que s’aguanti."

"Crida el llop a sa marona:
-Per què vàreu dur-me al món?
-Que ets beneit! A mi van dur-m’hi.
Què et pensaves? Tu vols ser més espavilat que els altres!"

Miquel Bauçà, Els estats de connivència

08 de febrer, 2006 21:52  
Anonymous alícia said...

Biel:
Boníssim en Bauçà. Em fa venir escarrufaments. i allò que parlàvem, aquest també fa venir ganes de continuar llegint. A Rudiments, per exemple, la meua curiositat és inmensa. poema darrere poema va canviant de tema, però sempre posa el dit a la nafra.
el que em té intrigada d'aquest home és com és que és tan actual, que parla de coses del món, si ell vivia tan aIllat d'aquest món.

11 de febrer, 2006 11:07  
Blogger Biel Barnils said...

Vivia aparentment aïllat del món però crec que l'entenia més que ningú. No creieu?

13 de febrer, 2006 12:16  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home