Gabriel Ferrater. Les dones i els dies. La ciutat.
Plena de carrers per on he tombat
per no passar els indrets que em coneixien.
Plena de de veus que m’han cridat pel nom.
Plena de cambres on he cobrat records.
Plena de finestres des d’on he vist créixer
les piles de sols i de pluges que se m’han fet anys.
Plena de dones que he seguit amb la vista.
Plena de nens que només sabran
coses que jo sé, i que no vull dir-los.
Etiquetes de comentaris: Gabriel Ferrater
3 Comments:
m'agrada moltíssim en Ferrater...
ahir vaig anar a mirar llibres a plaça catalunya, a la "setmana del llibre en català..." i no en vaig saber trobar cap d'en Ferrater
demà potser hi torno a anar...
sé que ara han inaugurat una exposició d'ell a Sant Cugat... i segur que està força bé
Avui hi he anat jo i he caçat "La crítica de Gabriel Ferrater" de Jordi Julià a la secció "assaig literari" però no he trobar "Àlbum Ferrater" que vaig veure dissabte a la tarda... aviam si quan hi vas tu en queda algun.
genial poema
Publica un comentari a l'entrada
<< Home