29 de gener de 2006

La vella escola. Tobias Wolff. La Magrana. 2005.

Novel·la de formació que explica les vicissituds d’un grup d’estudiants de classe mitja alta, internats en una escola anglesa dels anys seixanta, on la literatura és l’assignatura reina.
Cada any l’escola convida un escriptor de renom i paral·lelament convoca un concurs de relats de ficció. L’obra guanyadora és publicada a una revista i el seu autor té el privilegi de conèixer en persona l’escriptor i passar-hi una llarga vetllada. Aquest fet provoca una aferrissada competitivitat entre tots els estudiants.
La novel·la recorda molt l’ambient de la famosa pel·lícula, Dead poets society, El club dels poetes morts. La seva lectura comença molt bé i es desenvolupa a bon ritme però al final acaba defraudant una mica les expectatives creades.

Aquest llibre de dues-centes sis pàgines quedarà amorrat a la meva pila de “novel·les sobre literatura”.

Etiquetes de comentaris:

5 que prenen la paraula links to this post

5 Comments:

Blogger Buk said...

Bona novel.la. Ja he escoltat a diverses persones opinant que la novel.la va baixant de ritme conforme avança i que acava decebent una mica. Jo no comparteixo aquesta opinió. Trobo que és molt regular i força brillant en el seu conjunt. Serà que sóc un fanàtic del Tobias Wolff?

Salutacions
Buk

30 de gener, 2006 11:06  
Blogger Biel Barnils said...

La veritat és que no conec altres obres d'aquest autor. Me'n podries recomenar alguna?

30 de gener, 2006 11:14  
Blogger Buk said...

I tant! És conegut sobretot com a escriptor de relats. Els seus millors éxits de crítica els ha obtingut en aquest gènere. A mi em va agradar especialment "La noche en cuestión" de l'editorial Alfaguara. Crec que no està traduït al català (sigh).
I com a novel.la, és molt coneguda "La vida de este chico" (també de l'editorial Alfaguara). Fins i tot es va arrivar a fer una pel.lícula protagonitzada pel Robert De Niro.
Jo et recomano que et facis amb algun llibre de relats. El senyor Wolff és un dels grans mestres del génere.

Salut
Buk

30 de gener, 2006 17:32  
Anonymous JORDI said...

Biel ets un crack del blog!

31 de gener, 2006 17:28  
Blogger Martí said...

Bé, a mi m'ha agradat i precisament trobo que sap donar-li el tomb en el moment que la història sembla que no doni més de sí amb una bona pirueta final

18 d’abril, 2006 19:59  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home