Joan Vinyoli. Tot és ara i res. Matinada lletosa amb filferros.
A Gabriel Ferrater
De qui seran aquestes
bragues descolorides, sola peça
de roba en els filferros del balcó
d’un casinyot, cruixint al vent
de matinada, sota la lletosa
claror d’absenta?
Quina dona al llit
està per desvetllar-se abandonada
de tot i se les posarà
després de mal rentar-se?
Passarem pel Born
a trenc de dia. Famolencs, prendrem
ous amb pernil, beurem vi negre, sec.
Venim del fred, que tot és fred i fosc.
Aprofitem les mans
per a tocar, palpem-nos tot el cos,
mesclem-nos, amortem el fred
i prosseguim.
Etiquetes de comentaris: Joan Vinyoli
3 Comments:
Biel:
gràcies per seguir el meu bloc. la veritat és que val la pena llegir "dissabte". Pel gust de llegir. Ja sé que hi ha gent a qui no li agrada, però a mi m'encanta anar desfent la novel.la maó per maó, per veure'n l'estructura, per intentar descobrir com és l'esquelet que sustenta el relat.
Una abraçada.
Alícia.
Sí, Alícia, és com veure una obra de teatre per davant i per darrera de l'escenari.
juraria que havia escrit un comentari en aquest poema
:)
vinyoli... imprescindible
(aquesta és la paraula que em va sortir en aquell moment... i ara la torno a posar)
(sí, escric sempre a raig...)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home