18 de gener de 2006

Joan Vinyoli. Tot és ara i res. Matinada lletosa amb filferros.


A Gabriel Ferrater

De qui seran aquestes
bragues descolorides, sola peça
de roba en els filferros del balcó
d’un casinyot, cruixint al vent
de matinada, sota la lletosa
claror d’absenta?
Quina dona al llit
està per desvetllar-se abandonada
de tot i se les posarà
després de mal rentar-se?
Passarem pel Born
a trenc de dia. Famolencs, prendrem
ous amb pernil, beurem vi negre, sec.
Venim del fred, que tot és fred i fosc.
Aprofitem les mans
per a tocar, palpem-nos tot el cos,
mesclem-nos, amortem el fred
i prosseguim.




Etiquetes de comentaris:

3 que prenen la paraula links to this post

3 Comments:

Anonymous Anònim said...

Biel:
gràcies per seguir el meu bloc. la veritat és que val la pena llegir "dissabte". Pel gust de llegir. Ja sé que hi ha gent a qui no li agrada, però a mi m'encanta anar desfent la novel.la maó per maó, per veure'n l'estructura, per intentar descobrir com és l'esquelet que sustenta el relat.
Una abraçada.
Alícia.

21 de gener, 2006 08:13  
Blogger Biel Barnils said...

Sí, Alícia, és com veure una obra de teatre per davant i per darrera de l'escenari.

22 de gener, 2006 17:40  
Blogger mar said...

juraria que havia escrit un comentari en aquest poema
:)

vinyoli... imprescindible
(aquesta és la paraula que em va sortir en aquell moment... i ara la torno a posar)

(sí, escric sempre a raig...)

23 de gener, 2006 02:51  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home