11 de gener del 2006

Gabriel Ferrater. Les dones i els dies. A l’inrevés.


Ho diré a l’inrevés. Diré la pluja
frenètica d’agost, els peus d’un noi
caragolats al fil del trampolí,
l’agut salt de llebrer que fa l’aroma
dels lilàs a l’abril, la paciència
de l’aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l’or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.



Etiquetes de comentaris:

4 que prenen la paraula

4 Comments:

Anonymous Anònim said...

Visca Biel! visca el teu blog!
ets un megacrack!

12 de gener, 2006 16:21  
Blogger quim roig said...

Benvingut a la blogosfera! "A l'inrevés" és un poema que hauria de ser en totes les antologies i que els escolars haurien d'aprendre de memòria al batxillerat. Bona elecció!

13 de gener, 2006 20:53  
Anonymous Anònim said...

Bé Biel!
Esperaré amb candeletes cada dimarts (o dimecres) per llegir la poesia que t'haurà agradat molt.

16 de gener, 2006 15:35  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Aquí estaré. Tan si plou com si neva com si fa sol. I espero que tu també.

22 de gener, 2006 17:42  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home